54 segons, 100 partits, 3 gols

Wood no es va sentir sol a la llotja, sempre plena. Es va sentir acompanyat perquè estava envoltat de col·legues. Músics com ell, tan joves que podrien ser fills o nets seus si hagués sigut tan procaç com Mick Jagger, el seu company de banda, també una llegenda amatòria.

Música celestial

Al costat del guitarra dels Rolling Stones, substitut de Mick Taylor, substitut al seu torn del difunt Brian Jones, es van asseure els no menys il·lustres David i Jose Muñoz, malgrat els seus noms comuns (igual que el de Ronald David Wood en el món anglosaxó). Els germans components d’Estopa el podien mirar a la cara i amb el cap ben alt. Ells també omplen Montjuïc. Ho van fer durant l’estiu. Divendres van estar a la muntanya, però per omplir el Sant Jordi en el tancament de la gira. Hi va haver concert de nou, però amb música i lletra de Raphinha, a qui Hansi Flick va substituir perquè s’emportés l’homenatge amb el 4-1, després dels seus tres gols. Lewandowski i Kane es van quedar enrere.

Amb Wood i els Muñoz podien conversar Joan Dausà, solista, i els catalans The Tyets (Oriol de Ramon i Xavier Coca ) i els Figa Flawas (Xavier Cartanyà, Josep Velasco i Sergi Valero.

Als dirigents del Barça els interessava més la presència de Nihat Ozdemir, el fundador de Limak, la constructora de l’Spotify Camp Nou, per tractar de la tornada a l’estadi. Incerta encara. Potser van negociar terminis i dates. Al club l’obsessiona tornar a les Corts, però l’entrada de Montjuïc va rebaixar la pressió i va calmar l’ansietat de Joan Laporta: la millor de la breu història del Barça a la muntanya: 50.312 persones que van superar les 50.112 del clàssic amb el Madrid, les 50.301 del Nàpols i les 50.309 del París Saint Germain en la Champions de la temporada passada.

Com fa nou anys

Cantants i aficionats van veure un partidàs com els d’abans, molt abans. Com aquell del 2015 en el qual el Barça va batre el Bayern per 3-0. Des d’aleshores, sis derrotes acumulades i quatre partits sense marcar. El somni del miracle el va començar a gestar Raphinha. Als 54 segons, el segon gol més ràpid de la història europea del Barça (l’honor li correspon a Van Bommel el 2005) en una sortida fulgurant. I fugaç, perquè el Bayern es va refer aviat, va marcar dos gols (un d’anul·lat) i va amenaçar de transformar la nit màgica en el mateix malson dels últims nou anys.

Raphinha la va convertir en inoblidable. La volia així en l’efemèride de complir els cent partits amb el Barça i va compartir els seus desitjos amb els culers que tant adora. Menys aquell que va fer una samarreta amb el nom de Nico Williams amb el seu número i advocava pel relleu. Va marcar el seu primer triplet. Igual que Vinícius abans del clàssic. Els dos rivals alemanys, el Borussia Dortmund i el Bayern, van sortir plomats de les seves visites per les intervencions decisives dels dos brasilers. Es miraran als ulls i amb el cap ben alt. Com Wood i els Muñoz.

Robatori a un directiu del Bayern al litoral

Notícies relacionades

Flick va pagar el deute

Raphinha dona a llum una era

Un jove va assaltar dimarts a la nit un directiu del Bayern a l’avinguda del Litoral i li va robar la cartera, el mòbil i el rellotge. Tot i que ja s’ha interposat la denúncia, l’autor del robatori no ha pogut ser identificat ni detingut. Segons va testificar davant els Mossos li va robar un rellotge d’alta gamma, un iPhone 15 i la cartera.

Segons ha transcendit, el directiu del club alemany estava passejant a prop de l’hotel de concentració del Bayern quan el lladre el va distreure per emportar-se les seves pertinences corrent sense que ningú pogués evitar-ho o detenir-lo.