Ana Carrasco: "Hi va haver moments en què vaig deixar de creure que podia continuar guanyant"
La murciana (Cehegín, 1997) s’ha proclamat campiona mundial de velocitat en el primer Mundial femení de motociclisme. S’ha tornat a posicionar dalt de tot després de trencar-se dues vèrtebres el 2020.
«La meva estratègia ha sigut sempre intentar guanyar, però sovint és més decisiu no fallar»
«El Mundial femení ha arribat per quedar-se, no desapareixerà»
Han passat uns dies des que es va convertir en la primera campiona de la història del Mundial femení de motociclisme. ¿Com se sent?
Estic encara assimilant-ho. No he tingut gaire temps per descansar ni pensar en tot el que he viscut, però estic molt contenta.
Després de l’última carrera a Jerez, va dir que li feia gairebé més il·lusió aquest títol que el primer que va guanyar, ¿per què?
Cal reconèixer que aquest campionat ens va fer il·lusió a totes. Des que Dorna i la FIM van treure aquest projecte, totes hem intentat que tirés endavant. No és que em faci més o menys il·lusió que el de Supersport 300, però des que vaig guanyar el 2018 fins ara he patit molt per tornar a pujar a dalt de tot.
¿Es refereix a la seva lesió de l’esquena?
Sí, dos anys després de guanyar el Mundial vaig tenir un accident durant un entrenament al circuit d’Estoril i em vaig fracturar dues vèrtebres. Ha sigut difícil tornar a ser competitiva després d’això, he hagut de treballar molt dur. A més, venia de dues temporades en què es va ajuntar la recuperació de l’esquena amb la lesió de la cama i els mals resultats a Moto3. Hi va haver moments en què vaig deixar de creure que podia continuar guanyant. Per això ha sigut tan important la gent de qui m’he envoltat per pujar de nou al podi i tornar-me a sentir feliç.
Ha estat en tots els podis aquesta temporada. ¿Quina ha sigut l’estratègia?
La meva estratègia realment sempre ha sigut intentar guanyar, però l’experiència que tinc de quan he estat en disputes pel títol és que de vegades és més important no fallar que guanyar. Cal saber mantenir la calma i sumar els màxims punts possibles tot i que quedis segona o tercera. La regularitat i entendre quan sí que podia guanyar i quan no és el que m’ha donat el campionat.
El liderat espanyol en el Mundial ha sigut indiscutible...
En tots els campionats estem veient que el nivell a Espanya és altíssim. Nosaltres des de petites hem estat competint i hem desenvolupat una carrera esportiva. Tenim més experiència i recorregut.
Va parlar amb aquest diari poc abans de l’inici del Mundial i tenia algunes expectatives de la competició. ¿S’han complert?
S’han superat, sincerament. El nivell ha sigut molt més alt del que esperava. Tant la María [Herrera], com la Sara [Sánchez] i la Beatriz [Neila] han portat un ritme molt alt que ens ha permès donar un gran espectacle amb carreres molt lluitades fins al final. Arribar lluitant pel títol fins a l’última carrera i que es decidís en l’última volta ha fet el campionat superinteressant també per a l’espectador.
¿Amb quin moment es quedaria de la temporada?
Amb el títol, sens dubte, però també amb el cap de setmana de Portugal, a Estoril. Va ser allà on vaig tenir l’accident fa quatre anys i em vaig lesionar l’esquena i tornar a aquesta pista i aconseguir guanyar dissabte va ser molt important per a mi.
¿Com es va preparar per a aquesta cita?
La tenia assenyalada en el calendari des que vaig saber que competiríem allà. Un circuit que t’ha canviat tant la vida sempre és difícil. Al final vaig tenir tan clar que el meu objectiu era guanyar i vaig lluitar per aconseguir-ho. No va ser tan complicat.
¿Què es veurà en futures edicions d’aquest campionat?
El Mundial femení ha arribat per quedar-se, no desapareixerà, però encara li queden un parell d’anys en un format semblant a aquest perquè s’assenti i hi entrin equips més professionals, més pilots i recursos. De moment no sé cap a on avançarà, l’únic que sabem és que hi haurà més edicions. Més de cara al futur, m’agradaria que fos un campionat més obert, amb més marques de moto, que les fàbriques s’involucrin en el campionat i hi vulguin entrar. Ara teníem molt poc marge de millora.
Notícies relacionades¿Les Yamaha R7 es van quedar curtes per al Mundial?
Trobar una categoria que hagi sigut assequible per a totes vinguem d’on vinguem ha resultat un encert. Ha equilibrat entre les que venien de cilindrades superiors i les que venien de cilindrades inferiors. És cert que des del punt de vista tècnic estàvem molt limitades, però això ha fet que el campionat estigués molt igualat i que competíssim totes amb les mateixes eines. Però una vegada arribes al límit de la moto ja no hi ha res més. En un futur hauria de canviar, perquè el treball al box amb l’equip i la diferència entre treballar tècnicament bé o no ha de ser un avantatge a la pista i aquest any no ha sigut així.
