Haimar Zubeldia, enganxat al gràvel

Haimar Zubeldia és el sisè ciclista amb més Tours a les cames. Compta amb 16 participacions, cinc vegades va acabar entre els 10 primers i el 2009 va guanyar la contrarellotge per equips amb el conjunt de l’Astana, a Montpeller. Va ser integrant d’un equip en el qual convivien, per dir alguna cosa, Alberto Contador i Lance Armstrong, de la relació dels quals es podria escriure un llibre, tot i que el que ocupa ara no és parlar del matrimoni entre el madrileny i el texà, sinó fer-ho de la passió pel gràvel, que sedueix l’exciclista guipuscoà com desenes i desenes d’antics professionals, que lluny de posar la bici en una vitrina s’instal·len gairebé cada dia sobre el seient d’aquestes noves màquines de dues rodes que, similars a les de carretera, recorren els camins sense asfaltar lluny de la selva de l’asfalt.

"Hi ha molts motius per enganxar-se al gràvel", explica Zubeldia, 47 anys de ciclista, a principi de segle batent-se amb els astres, dels quals formava part, i ara posant-se un dorsal per participar demà en l’Orbea Gràvel Rioja Alabesa, una de les principals marxes d’aquesta emergent modalitat ciclista que se celebra a Espanya i que reunirà prop de 2.000 participants, el 12% seran dones. Seran 1.000 metres de desnivell positiu en l’escenari curt i gairebé 2.000, en la variant llarga, un dur passeig a través de vinyes.

Valverde, Beloki, Pereiro

Alejandro Valverde, Joseba Beloki, Óscar Pereiro i Pedro Horrillo formen part també d’aquest llarg catàleg enamorat del gràvel. "T’enganxa perquè vas per camins amb una bici semblant a la de carretera que, en un moment determinat, també es mou bé per l’asfalt. És una bici magnífica per emportar-te-la de viatge, perquè et permet agafar pistes i oblidar-te dels cotxes movent-te de manera semblant a com si estiguessis per carretera. I no has d’estar tota l’estona pendent de l’orella per veure si ve un cotxe darrere. Per això, ens agrada tant als que venim de l’asfalt".

Zubeldia aprofita la bici de gràvel per alliçonar la seva filla Ane, de 16 anys, que està començant a competir en ciclocròs. "El País Basc és un lloc complicat per al gràvel, però si coneixes el terreny connectes amb pistes. L’Ane va amb la bici de ciclocròs i jo l’acompanyo amb la de gràvel. Per als no iniciats en la matèria els diria que la de gràvel és més còmoda de portar, gira millor, rodes més amples, més manejables amb fang, ideal pels camins a masos que ja utilitzava quan era professional i feia ciclocròs a l’hivern".

Notícies relacionades

Ana Carrasco: "Hi va haver moments en què vaig deixar de creure que podia continuar guanyant"

Manolo vol "donar la cara" arran dela debacle de Bilbao

Surt sis dies a la setmana en bici. Sense oblidar la de carretera, també es mou amb la de muntanya, ja que aquests últims anys sol ser un dels participants il·lustres en la Titan Desert. "Jo vaig per ratxes a l’hora d’escollir la bici que utilitzo. Ara m’estic movent més amb el gràvel però és bo canviar de disciplina per no saturar-te amb una".

Col·locar-se un dorsal a l’esquena o al manillar no significa embogir i treure el fetge per la boca, perquè això ja ho va fer Haimar quan era professional. "Moltes vegades vaig a marxes per acompanyar amics, però ja no m’agrada la pura competició, forçar-te per veure on és el teu límit".