El Barça mortifica el Madrid

"No estic boig. La meva realitat és diferent de la teva", deia el gat d’Alícia al país de les meravelles amb aquell somriure tort que no entenia ningú. Flick tampoc en té res, de boig. Encara rondés la temptació de fer-ho, no se li podia retreure res pel que fa a la concepció d’un pla tan bonic com arriscat. Simplement, va fer el mateix de sempre: ser agosarat i plantar la línia defensiva al mig del camp, per molt que al Bernabéu els que van córrer a camp obert van ser Vinícius, una ombra a dos dies de guanyar la seva primera Pilota d’Or, i Mbappé. Són ells dos els davanters que, a priori, més bé aprofiten les estepes del continent. Sempre que no caiguin en aquest joc del calamar que els va preparar Flick.

Això, però, en el primer acte, es va convertir en una ruleta russa amb més d’una bala al tambor. No tant perquè el sistema defensiu del Barça fallés –fins a vuit fores de joc van forçar els blaugranes al Madrid en el primer temps, amb Mbappé cada vegada més trasbalsat– com perquè, amb la pilota als peus, al Barça li costava bressolar el partit.

Així que, mentre Pedri sospirava per domar un duel tan divertit i espectacular com ingovernable, Ancelotti ordenava als seus futbolistes que convertissin l’eix en una simple zona de pas sense fronteres per llançar una vegada i una altra Mbappé. Qui més ho pagava era Bellingham, convertit en una cosa així com un fals extrem dret que havia d’anar darrere de Balde. Va ser dur veure’l córrer com un pollastre sense cap al darrere del lateral en l’acció del 2-0.

Abans, això sí, Mbappé s’havia despertat xutant a fora en un duel al sol davant Iñaki Peña en una acció en què, sí, sortia en posició de fora de joc. El banderí, que sempre s’alçava tard, el VAR i el xiulet de l’àrbitre Sánchez Martínez van ser una constant. Iñaki Peña, colossal, abans d’arrabassar dos gols a Mbappé, va fer a Bellingham una de les parades de la seva vida. Però, és clar, l’episodi ja havia sigut invalidat per posició irreglamentària de l’estrella francesa.

La sang blaugrana va estar a punt d’arribar al riu a la mitja hora, quan Mbappé va tenir temps fins i tot de celebrar en gran el que hauria sigut el seu primer gol en un clàssic, fins que des de la sala del videoarbitratge van advertir el jutge que tornava a tenir mig cos al davant del seu defensor.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Flick intuïa que no podia viure dependent d’un grapat de centímetres de més o de menys. Mentrestant, Lewandowski, Raphinha i Pedri ja feien prou aguantant l’estopa de Militao i Rüdiger. Tot i que, quan se’ls va acabar la cera, van convertir l’eix de la defensa en el paradís del Barça. A Lamine Yamal, que va arribar a quedar-se sol davant Lunin abans que Mendy el molestés suficientment, se’l veia amb ganes de deixar la seva empremta al Bernabéu. Però en el primer temps gairebé no li van arribar les pilotes. Es va saber esperar.

Llavors Flick va buscar recuperar la sala de màquines rescatant de la banqueta Frenkie de Jong, que va substituir Fermín. Tot i això, va ser l’ingrés de Dani Olmo el que va portar el Barça a un altre nivell mentre Lewandowski començava a clavar els claus al taüt blanc. En l’1-0, l’ariet, que no havia marcat al Madrid a la lliga com a blaugrana, va aprofitar una assistència magistral de Casadó. En el 2-0, el seu cop de cap girant el coll va ser el mateix que va assajar Flick a la banda mentre el veia volar. Encara va poder fer dos gols més, Lewandowski, però se li va torçar el peu en plena orgia. La feina la van completar Lamine, amb uns bràquets blaugranes que enlluernaven el Bernabéu, i Raphinha, amb un somriure que va ser el reflex de l’ànima del seu equip. Un Barça gegantí i que ha redescobert la felicitat.