Flick, una setmana al paradís

El ‘forat negre’ creat per Hansi.

Amb prou feines s’havien jugat 70 segons del clàssic i Mbappé ja havia caigut en dues ocasions en fora de joc. Si hi havia algun dubte sobre la personalitat d’aquest Baby Barça va quedar aclarit tot just iniciar-se el duel contra el Madrid. El rellotge no havia creuat la frontera del quart d’hora al Bernabéu i s’havia doblat la xifra fins als quatre.

A poc a poc, l’estructura defensiva del Barça s’anava sentint còmode en el vertigen. Instal·lat a la cornisa, com si no tinguessin cap por a l’altura. Al minut 25, el Madrid havia protagonitzat set fores de joc: sis de Mbappé i un de Bellingham. I acabada la primera meitat es van elevar fins als nou: set del davanter francès, un de l’anglès i un altre de Vínicius. ¿I el Barça? Va caure en aquesta mateixa trampa en una sola ocasió. Va ser Lewandowski (m. 32). El forat negre de Flick en el qual va caure fins a 12 vegades. I en vuit li va tocar a Mbappé.

La possessió va ser del Barça.

Hi ha molt debat. I n’hi haurà sempre. Però en el clàssic va quedar clar que el Barça, per molt que visqui a 50 metres de la porteria d’Iñaki Peña, amb el perill a cada passada cap endavant que projecta, continua tenint el mateix estil. És un matís. Singular, però un matís interessant. Acabada la primera meitat, l’equip de Flick tenia el 58% de la possessió al Bernabéu, a més de firmar sis rematades (dues a porteria), mentre el Madrid intentava esquivar la bandera amunt de l’assistent, que es va convertir en una cosa rutinària. Ancelotti veia que els seus jugadors estaven plens d’imprecisió. Molta sensació de perill. Una amenaça latent. Però en els primers 45 minuts només un xut del Madrid i cap a porteria. En la segona part, va ser molt més aclaparador el domini blaugrana, més enllà dels quatre gols. ¿La possessió total? 58% del Barça; 42% del Madrid.

Flick encerta; Ancelotti, immobilitzat.

Arribat el descans, el tècnic del Barcelona va entrar en acció. Mentre Ancelotti estava col·lapsat, sense prendre cap decisió, Flick va moure una fitxa que va ser, en realitat, com si mogués tot l’equip. Va treure Fermín i va col·locar Frenkie de Jong. Immediatament, l’equip blaugrana es va quedar amb la pilota i va començar una exhibició que va silenciar el Bernabéu, al punt que molta gent, ja amb 0-3, va abandonar l’estadi perquè es va quedar sense respostes. Igual com Ancelotti.

L’italià no va detectar l’entrada del migcampista neerlandès ni va saber tampoc què fer quan Dani Olmo va entrar substituint Casadó, que va deixar una obra bonica amb la seva assistència en el 0-1 de Lewandowski. Flick es va sortir amb la seva perquè el Barça va complir amb dignitat en la primera part, preparant el partit fins a portar-lo a una exhibició descomunal. És la setmana Flick. Va arrencar amb un 5-1 al Sevilla, va seguir després amb un 4-1 al Bayern de Múnic i va acabar amb un 0-4 al Madrid al Bernabéu.

Però l’èxit va estar en la personalitat del seu equip, ple de joves procedents de La Masia.

Quan Iñaki Peña es ‘va menjar’ Mbappé.

El Barça va acabar amb la porteria a zero. Era el porter suplent. Era Iñaki Peña al Bernabéu. I no es va deixar intimidar per l’escenari ni per aquest latifundi que tenia davant seu ja que el defensa més pròxim estava a 45 o 50 metres. Iñaki va aparèixer firmant fins a quatre parades en un partit que mai oblidarà. I, sobretot, una acció meravellosa a Bellingham, tot i que sempre quedarà el dubte de si estava en fora de joc, com després sí que va assenyalar el col·legiat. Però va deixar, anant a contrapeu sobre la línia de gol, una mà prodigiosa per evitar que la pilota arribés a la xarxa.

Després, la seva figura es va engrandir quan es va enfrontar a Mbappé, a qui li va guanyar un mà a mà. Va firmar una gran parada. I després, com que ja el tenia intimidat, a la segona acció va tornar a trencar el xut i, sobretot, va anul·lar també emocionalment el francès.

I Lamine Yamal va ballar al Bernabéu.

No va començar fi Lamine. Estava imprecís, una mica nerviós en el regat, no tenia massa impacte en el partit. Semblava que el seu joc era massa precipitat, tot i que després tot va canviar en la segona meitat quan es va convertir amb el seu gol en el jugador més jove a marcar en un clàssic. Té 17 anys i 105 dies.

Notícies relacionades

Lewandowski deixa Mbappéi el Madrid en fora de joc

El Barça mortifica el Madrid

Temps més que suficient per anotar amb la dreta el gol que tant esperava, pròleg a dir al Bernabéu que lluïa la samarreta del Barça, demanant calma al seguidor blanc per deixar clar que a la casa de Vínicius manava ell. Després, es va posar a ballar al costat de Balde, el seu amic, mentre Lewandowski s’unia a felicitar el jove davanter. De menys a més. Va tocar 50 vegades la pilota, va firmar quatre rematades, tres a porta i un gol.

Era la nit que esperava Lamine perquè ho va fer, a més, a la llar de la nova Pilota d’Or.