Lewandowski deixa Mbappéi el Madrid en fora de joc

Guardiola va canviar els clàssics, es va veure amb el pas del temps, i Flick ha decidit deixar la seva empremta des del primer dia. Ha dotat el Barça d’un perfil agressiu, de pressió en camp contrari i defensa avançada i amb aquesta pinta es va plantar al Bernabéu. Sense retocar res. Ni l’alineació. Van jugar els mateixos que van batre el Bayern dimecres. "Es van guanyar jugar contra el Madrid", va adduir el tècnic alemany, en una fidel versió de l’axioma que el que funciona no es toca. No sempre es compleix.

Però sí que es va complir el guió bàsic de tots els partits del Barça, aclaparadorament saldats amb victòria: els rivals no paren d’incórrer en fora de joc. El Madrid va caure en la trampa, com tots els altres. Fins i tot sabent que la precipitació podia tirar per terra situacions d’avantatge, els blancs es van posar a córrer quan veien la mínima oportunitat. Sense percebre ni mesurar quants centímetres estava per davant o per darrere la punta de la bota, el genoll o el colze, en aquesta nimietat es gesten els resultats.

La cobdícia de Mbappé

Empès pel Bernabéu, àvid de sang davant les enganyoses facilitats que semblava donar el Barça, Mbappé es va posar a córrer cada vegada que veia la pilota de color blanc. El va poder la cobdícia, i va caure una vegada i una altra en fora de joc. 8-1 era el resultat de les situacions incorrectes en el descans i 4-0 després del descans per al Madrid. Va marcar un gol el francès i ho va celebrar amb fruïció. Massa aviat, com precipitada havia sigut la seva arrencada. En va marcar un altre en el segon temps, després d’un nou fora de joc més clar fins i tot que l’anterior.

El Barça també és dels equips que més incorre en fora de joc en el seu afany, de vegades obsessiu, per ser vertical. Va inherent a la seva manera de jugar, ja que sol robar la pilota a la parcel·la del rival i no té motiu per retrocedir i construir res: sol comptar amb avantatge en aquesta situació. L’anhel de rematar la jugada amb rapidesa el perd. Però el mètode el té més dominat i més practicat, té més centrecampistes de bona passada i els defenses blancs no solen defensar tan lluny del seu porter. Tot es va unir perquè Casadó esberlés els blancs amb una passada vertical al veure que els centrals s’avançaven imprudentment sense pressionar, que Lewandowski estigués ben perfilat i Mendy estigués pensant en les musaranyes.

Mbappé va festejar dos gols i Lewandowski també dos gols. Els del polonès van ser bons, legals, aprovats per l’àrbitre i el VAR. Lewandowski doblava el seu igual en la producció (12 a 6) i va marxar del duel directe amb una lliçó d’eficàcia malgrat que va fallar dos gols clamorosos, un a porta buida rematant al pal.

El Bernabéu rugeix i es buida

Van reparar aquests errors Lamine Yamal, que es va convertir en el més jove de la història a marcar en un clàssic, i Raphinha, que no lluïa el braçalet quan va marcar. Va recordar la subtilesa que caracteritza els brasilers, en contraposició al paper sempre esquerp de Vinícius, un fenomen amb els seus escarafalls demanant al Bernabéu que rugís. Va rugir, i després va marxar abans de temps, humiliat i vençut per un equip de nens, una colla de juvenils que s’ho passa bomba jugant a futbol. Amb dos nens de 17 anys (Cubarsí i Lamine Yamal) i quatre de 21: Balde, Casadó, Pedri i Fermín.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Guardiola i Flick, amb un passat al Bayern de Múnic, i una exhibició al Bernabéu, van quedar units també per Coldplay. La cinquena samarreta temàtica del Barça en els clàssics va tornar a ser commemorativa d’una victòria. La de Rosalía i Motomami era l’única que havia adquirit l’aroma del triomf. Aquell 2-1 al Camp Nou es va revaloritzar perquè el triomf reblat per Franck Kessié va blindar la conquesta de la Lliga que setmanes després sentenciava el Barça de Xavi en el derbi amb l’Espanyol. Xavi també té un 0-4 en el seu palmarès.

Coldplay continuarà evocant els millors anys de la nostra vida, quan va posar música a l’equip de Guardiola amb la cançó Viva la vida. Un himne. El Barça de Flick, de moment, té la samarreta.