L’obra mestra de Flick

ELS "OUS" DE LA LÍNIA ALTA .

Portàvem mitja hora de clàssic i el Madrid havia incorregut nou vegades (set de Mbappé, gol anul·lat inclòs) en fora de joc. El Barça no defensa cap enrere. El Barça de Flick defensa sempre cap endavant sense reparar contra qui juga o l’escenari on sigui. Defensa al límit, obligant a un exquisit exercici de sincronització i intel·ligència. De vegades, un petit pas de Cubarsí o Iñigo Martínez significa no córrer cap enrere.

"La línia defensiva ha fet una feina espectacular. És increïble tenir els ous de tenir la línia tan alta", va pregonar Marc Casadó. En el Bernabéu, 0-4 al marcador i 12-1 en fores de joc delaten l’aclaparador domini blaugrana en totes les facetes del joc. El Flick Team només sap jugar així, com va recordar Iñigo, un dels líders de la defensa. "Teníem la idea molt clara. ¿ Si espanta la velocitat de Mbappé i Vínicius? Espanta tot el Madrid, no és una cosa nova. Però allà enrere estem amb molta confiança", va remarcar el defensa basc. "És complicat per al davanter quan la línia del darrere juga tan bé. Ens compenetrem molt bé. Prens riscos, però ens dona molt. Contra el Madrid si un posa el cul allà darrere pateix el doble", va continuar explicantIñigo. I el "cul" del Barça va estar sempre ubicat al centre del camp.

AMB "DE JONG VAM TENIR MÉS POSSESSIÓ".

Flick va començar a tot drap i en el descans, quan va treure Fermín, va triar la via del control al centre del camp amb l’aparició de Frenkie de Jong, que va protagonitzar un viatge al passat sentint-se durant molts moments com aquell jugador modern i líquid –indetectable per al rival– que va meravellar amb l’Ajax. Va arrencar el Barça amb Casadó, Fermín i Pedri i el va acabar amb De Jong, Olmo i Gavi.

En aquesta fusió d’estils en la direcció de l’equip es va gestar la tempesta de gols que es va viure en el Bernabéu. "Vam fer un canvi i era important mostrar-los el camí", va revelar Flick, que es va sortir amb la seva perquè una única substitució –la primera d’Ancelotti va ser Modric per Tchouaméni (m. 63) i ja amb 0-2– va resultar devastadora per al Madrid.

"Hem pressionat millor amb i sense pilota. Hem tingut més possessió", va argumentar l’alemany. En la segona meitat, la possessió del Barça va ser del 59% i Frenkie va firmar un balanç gairebé perfecte: 35 passades bones de 36 (97% d’encert). L’entrada de De Jong va avançar la posició de Pedri. Un sol canvi que eren dos. Després, va aparèixer Dani Olmo, que va donar una altra dimensió al joc. Ni va esgotar els canvis Ancelotti: Modric, Brahim i Fran García.

ELS 141 SEGONS MÀGICS DE LEWANDOWSKI.

Amb De Jong, el joc del Barça es va ordenar i la pilota, que anava d’àrea a àrea en la primera meitat, va transitar amb delicadesa pel centre del camp, un territori inexplorat fins aleshores. Qui millor l’hi va agrair va ser Lewandowski, que no havia fet un sol tir en la primera part. Tot va canviar en la segona. I en tot just 141 segons Lewy va dictar una lliçó de contundència que va deixar sense paraules Mbappé. Quan va anotar el 0-1, prodigiosa la passada de Casadó esquinçant la defensa del Madrid, el francès va mussitar: "¡Quina sort, quina sort!". No hi havia res de sort en aquest gol. Va durar només 10 segons la jugada. En el 0-2, i després de 35 segons d’anar pastant passades, un bonic cop de cap de Lewandowski va sacsejar el Madrid. Quatre rematades, dues a porteria, dos gols.

"PENYA HA ESTAT FANTÀSTIC".

Notícies relacionades

BCN espera un ple total en l’adeu de Belasteguín en les Master Finals

El rècord d’11 triples d’Obst destrossa el Barcelona

Acabat el clàssic, tots els jugadors del Barça es van girar i van córrer a la recerca d’Iñaki Peña. Anaven a abraçar-lo, conscients tots, el primer era el mateix Flick, que no només havien golejat el Madrid, sinó que, a més, havien guanyat un porter. "Els quatre del darrere han fet una gran feina. I també Iñaki. ¿Si era important per a ell aquest partit? Era absolutament necessari. Ha fet un partit fantàstic", va confessar el tècnic, orgullós del del planter més veterà (25 anys) dels sis de l’alineació. Pau Cubarsí i Lamine Yamal comparteixen edat (17), igual que Balde, Fermín i Marc Casadó (tots tres en tenen 21).

Iñaki va fer cinc parades, quatre de vàlides –la monumental a Bellingham es va anul·lar per fora de joc– i tres al torturat Mbappé.