El regal ‘irreal’ del Vic i la família Quer

"No van néixer amb la pilota, però gairebé", diuen. El Pius no deixa d’abraçar una pilota de la Copa durant tota l’entrevista, assegut en una banqueta de l’estadi Hipòlit Planàs, a cinc minuts comptats amb cotxe de casa. Al seu costat, com sempre, està l’Ignasi. "Recordo el seu primer dia com si fos avui. Sé el punt exacte del camí de casa al camp de futbol en el qual la meva mare li va dir que ja estava apuntat. Anàvem al cotxe que teníem llavors, un Meriva. I recordo com es va posar a plorar i la rebequeria que va muntar", assenteix el Pius. Prossegueix: "Gairebé tots els records que tinc de la infància són jugant a futbol amb ell, a casa o on fos. Arribàvem del col·le i ens posàvem amb la pilota. Ho hem fet tot junts sempre".

Una pilota en un enterrament

La Judith diu que ho ha oblidat, però els dos fills recorden bé una bronca seva: es van emportar una pilota a un enterrament. No recorden qui era el mort, però sí la pilota. Mai van demanar una consola. Un dia els van regalar un llit elàstic i el van convertir en un camp de futbol, enganxant una porteria a cada extrem. No sempre va ser tot tan bonic. "Molts dies acabàvem a hòsties", accepta l’Ignasi. Avui els dos són titulars en un equip que aquesta temporada encara no coneix la derrota. Lidera la Lliga Elit, la primera categoria del futbol català, amb cinc triomfs i un empat. El Pius va marcar en les jornades 1 i 5 i l’Ignasi va marcar en les jornades 2, 3, 4 i 6. "En cada partit ha posat Quer a l’acta", reivindica l’Ignasi. Fa anys el seu pare, sempre a la grada com la seva mare, els va prometre un premi de 100 euros per cada hat trick.

"Pell de gallina"

L’Ignasi, abans del planter del Girona, admet que jugar junts és "un plus molt heavy", tant futbolísticament com sentimentalment. "La gent té la família a la grada. Jo la tinc al camp, eh", afegeix. Si parla del partit davant l’Atlètic, el Pius parla de "pell de gallina", mentre admiren com s’edifica la grada supletòria. "Tot això és per nosaltres. Bé, sobretot per l’Atlètic de Madrid, però també per nosaltres", escup. Esbufega i prossegueix: "És el partit més important de la història del club, i just el mateix any en què hi ha dos germans. No sé què dir. Que aquesta gent que veus per la tele, un dels cinc o sis millors clubs d’Europa, vinguin a Vic i tu puguis jugar i compartir-ho amb el teu germà és increïble. La paraula és regal. És que no n’hi ha més". "És un premi increïble", sospira l’Ignasi. "A mi més que la pell de gallina se m’encén la sang", reconeix.

Notícies relacionades

Una jornada de somni per als equips catalans

Andrea Fuentes s’estrena: "Vull fer una cosa única"

Quan va sortir la bola de l’Atlètic, la més preuada d’aquesta primera ronda, l’Ignasi estava treballant. Estudia un grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE) i és monitor de menjador en una escola d’un poble veí. Va veure el sorteig en una tauleta amb els nens de tercer i quart de primària. "¡Buah!, em vaig quedar en xoc. Astorat. No m’ho podia creure. Em vaig quedar així fins que els nens van començar a abraçar-me. Ells estaven flipant. Em deien: ‘¿Però és el primer equip de l’Atlètic? ¿Griezmann?’", explica. Abans d’entrar a menjar juga a futbol al pati amb els nens: "Aquesta feina m’encanta. Entro al menjador suat i amb la cara vermella, com quan era petit." Avui treballarà. I de fet menjarà amb els nens, perquè el partit és a les set i no pot menjar a les tres com de costum perquè seria massa tard.

El Pius fa classes de pàdel en el Club Tennis Vic. Guanya més diners que amb el futbol. I estudia Administració i Direcció d’Empreses (ADE), també a Vic. Avui té una pràctica de comptabilitat. "El que estem vivint no té preu. És impossible no emocionar-se quan arribes al camp i veus la cara amb què et miren els nens. És irreal. Això a la que hagi passat aquest partit ja estarà. S’haurà acabat. Però s’ha de disfrutar", afegeix. Quan el rellotge doni la mitjanit s’evaporarà la màgia, com amb la Ventafocs, però el somni es convertirà en un record immortal.