El Tour 2025 serà el més exigent de l’era moderna

¡Que soni la música! Que passi de pressa Nadal, Setmana Santa i la revetlla de Sant Joan perquè el 5 de juliol, a la ciutat de Lilla, començarà més que un Tour presentat ahir a París. Serà una festa amb aires macabres de ciclisme, per deixar-ho tot al marge durant tres setmanes, per viatjar a França i gaudir, per col·locar el rètol de no molestar a casa o al despatx i per ser tots una mica protagonistes de la ronda francesa més salvatge, bàrbara, brutal, atroç i bèstia (cap qualificatiu sobra) de la història moderna del ciclisme. Almenys, en els últims 35 anys no s’havia vist res igual. A més, amb etapes de llarg recorregut.

Només cal posar una espelma perquè ningú es faci mal com ha passat aquests dos últims anys; primer, el 2023, l’accident de Tadej Pogacar a Lieja, i l’abril, la greu caiguda de Jonas Vingegaard a la Itzulia, que el va obligar a córrer el Tour poc en forma. Possiblement, sempre amb el permís de Remco Evenepoel, un no s’haurà d’esforçar gaire per designar la parella com la preferida a la victòria a París. Però no és el mateix interpretar La Traviata de Verdi a la Scala de Milà o a un teatre de poble. El juliol que ve l’escenari ciclista serà el més digne, l’escollit perquè aquests dos ciclistes extraordinaris es converteixin en tenors als millors teatres francesos i en el més difícil encara.

Van der Poel i Van Aert

El recorregut, íntegrament per França, és el que ja va avançar aquest diari fa dues setmanes. Llavors només es coneixien les arribades, però faltaven els condiments. I han creat una obra magistral que en el seu inici s’enfocarà, com si fossin honorables teloners, al combat entre els espectaculars Mathieu van der Poel i Wout van Aert, sempre que Pogacar no es posi juganer. Perquè córrer amb el carnet de velocista serà un mal negoci, tret de l’obsequi amb un vestit groc de la primera etapa, dos dies de recuperació pel camí i la meta dels Camps Elisis.

Preparin-se per a l’espectacle dels carrers costeruts de Normandia i Bretanya, per a arribades amb percentatges per sobre del 10 per cent, per descobrir repetjons de categoria al costat dels penya-segats en costes riques en ostres i per acabar el menú suposadament pla de les primeres set etapes amb la cita al sol o amb pluja al Mur de Bretanya. Entremig, al cinquè dia, apareixen 33 quilòmetres plans de contrarellotge a Caen perquè ningú se senti pres per l’avorriment.

Pel Massís Central

El 14 de juliol serà dilluns i com és festa a França els focs artificials, pirotècnia de veritat, es llançaran al Massís Central amb una jornada que reunirà set ports i 4.400 metres de desnivell, abans que el Tour prengui un respir a Tolosa per carregar piles davant el Pirineu i sense oblidar una etapa al voltant de la capital occitana amb un clau cremant a vuit quilòmetres de la meta: la pujada al turó Pech David i que contempla percentatges del 20%, una pura rampa de garatge.

Arriba el millor Pirineu en molt temps: primer Hautacam, potser la costa més dura de la serralada amb el pas previ pel Soulor, després la cronoescalada d’11 quilòmetres a l’altiport de Peyragudes amb desnivells del 16% i per acabar un tros d’etapa calcat al de 1986 en què Bernard Hinault –es compleixen el juliol 40 anys de la seva cinquena victòria, quatre dècades sense un francès acabant el Tour de groc– va llançar la seva última espurna de campió: es va lluir pel Tourmalet, l’Aspin i el Peyresourde abans d’enfonsar-se a Superbagnères, on es va lluir Pedro Delgado de forma estel·lar el 1989.

La carrera descansarà a Montpeller abans d’una tercera setmana sobrenatural que comença al mont Ventor pel seu costat més complicat, amb gairebé 16 quilòmetres de pujada i que s’enrobusteix encara més en dues etapes alpines increïbles. ¿Ningú ha vist encara la referència a l’etapa reina? Doncs no. Arribarà al 18è dia de combat ciclista, amb 5.500 metres de desnivell positiu, a través del Glandon, la Madeleine i els 26 quilòmetres d’agonia per Courchevel amb la pujada final a la pista forestal que condueix a La Loze, a 2.304 metres d’altitud.

Els Alps s’acomiaden als 19 quilòmetres d’ascensió a La Plagne, abans d’una fugaç visita (dissabte, 26 de juliol) a les cimeres juràssiques amb la Croix de la Serra com a últim sospir de muntanya abans de traslladar-se tots a París per donar unes voltes pels Camps Elisis i abaixar amb honors el teló d’un Tour de fantasia amb l’etiqueta d’històric.

Prova femenina

Nou etapes i pujada a La Madeleine i al Joux-Plane

El Tour femení també endurirà el recorregut ja que disposarà d’una etapa més, nou, i dues jornades amb el recorregut per sobre dels 160 quilòmetres. El Tour de France Femmes avec Zwift, nom oficial de la prova, s’iniciarà en Bretanya el 26 de juliol i coincidirà els dos primers dies amb el final de la ronda masculina.

La prova travessarà França en diagonal per comunicar els territoris bretons amb l’alta muntanya. Igual com l’any passat, es decidirà als Alps. Fa uns mesos l’última etapa va arribar molt estreta amb un ascens brillant a Alpe d’Huez on la polonesa Katerzyna Niewiadoma li va guanyar el Tour a Demi Vollering, la gran favorita i defensora del títol, per tot just quatre segons.

Notícies relacionades

L’Espanya de Montse Tomé es torna a encallar contra Itàlia (1-1)

Un sòlid Barça sotmet l’Efes a Istanbul a cop de triples

La cinquena etapa, que sortirà de l’informe temàtic de Futuroscope i acabarà a la ciutat de Guéret, tindrà 166 quilòmetres i serà la més llarga de l’edició 2025. L’entrada als Alps per Chambéry disposarà de sis quilòmetres menys, en una jornada nerviosa com la majoria de les programades en l’edició femenina de la carrera.

Els Alps cobraran protagonisme en les dues últimes jornades on s’estrena com a final d’etapa La Madelaine, una de les ascensions més famoses de la serralada. L’estació d’esquí de Les Portes du Soleil marcarà el punt final amb l’ascensió prèvia a un altre cim famós dels Alps, el Joux-Plane. En total, seran 1.165 quilòmetres fins al diumenge 3 d’agost.