Una vergonya històrica

Rodri va pronunciar un discurs que hauria de ser el mirall de tot bon esportista: la por de no arribar, la importància en la vida de les persones que t’estimen, la necessitat d’ajudar els companys en una posició, la de migcampista, on es juga amb més ofici que purpurina, i el reconeixement a aquells que van venir abans (Xavi, Iniesta, Busquets i Casillas) i que van acabar la seva carrera sense una pilota daurada que bé haguessin merescut. Però que mai han reclamat.

Notícies relacionades

Un Roglic colossal venç Ayuso i s’emporta la Volta

Marc Márquez demostra el seu enorme poder als EUA

Luis Suárez Miramontes, guanyador de la Pilota d’Or el 1960, va haver de morir sense veure amb els seus propis ulls com un altre home nascut a Espanya tornava a ser escollit millor futbolista del món. Però el dia en què el futbol es corregia, amb Rodri acompanyant Aitana en una fotografia històrica i que remet a aquell podi protagonitzat per Messi, Xavi i Iniesta que va servir per fixar en la memòria col·lectiva la grandesa de la Masia, el Madrid va decidir boicotejar-ho tot. Els guanyadors, és clar; a si mateix, perquè va negar la recompensa a Carlo Ancelotti com a millor entrenador, i els jugadors blancs que van guanyar la Lliga i la Champions, suficient per ser reconeguts com a integrants del millor equip del món de la passada temporada; i fins i tot Jenni Hermoso, la reivindicació del paper de la dona de la qual en el futbol després de recollir el premi Sòcrates marca una fita.

Que el Reial Madrid decidís no acudir a la gala de la Pilota d’Or a l’adonar-se que ni Vinicius ni Carvajal arribaven al nombre de vots necessaris per proclamar-se guanyadors del premi –com si aquest arribés per designi diví– va molt més enllà d’una rebequeria. L’absència, a més de despullar la falta d’escrúpols o d’educació en un esport en què un acaba malacostumant-se a conviure amb la vergonya, deixa una taca històrica. Serà difícil de reparar.