La naturalitat d’una futbolista d’or

"Ara mateix li dono molta normalitat, ¿no? Segurament una persona que ve de fora ho veu com una cosa extraordinària, però jo, des de dins, li dono molta normalitat i no penso més enllà. Segurament quan passin uns anys, em retiri i miri enrere, donaré molt més valor a tot això", confessa la millor futbolista del món, que mira de no donar més voltes del compte a la dimensió del que està aconseguint. "Quan era petita també ho veia des de fora. Des del sofà de casa veia Messi aixecar Pilotes d’Or. I era una cosa increïble", afegeix.

Han passat uns dies de la gala i, a diferència de l’any passat, Aitana recorda molts més moments. No estava tan nerviosa, malgrat que no li van dir qui guanyaria abans de l’entrega del trofeu. "L’any passat crec que estava més nerviosa. Aquesta vegada potser el dia mateix sí que tenia nervis, però els dies abans vaig estar molt tranquil·la. L’any passat era la primera vegada que m’havia de plantar allà i parlar. Era una cosa nova per a mi", diu.

Que el trofeu l’hi entregués Natalie Portman, actriu i propietària de Los Angeles City FC, va ser un moment que Aitana no oblidarà. "No vaig tenir temps d’enraonar amb ningú. És molt aclaparador, allò. No tens temps de disfrutar-ho realment com t’agradaria. Però va ser un orgull també per a mi que aquest any me’l donés la Natalie. L’any passat me’l va donar Djokovic. Són coses que recordaré sempre".

Disfrutar dels moments

La gala va ser intensa, però també hi va haver temps de disfrutar-la amb els seus amics o moments en què l’expedició el Barça va estar junta. Amb Lamine Yamal, guanyador del premi Kopa, i Dani Olmo van estar xerrant una estona. Entre rialles, Lamine va demanar a Aitana si tenia el nom gravat a la Pilota. Ella l’hi va ensenyar i li va dir que l’agafés. Lamine es va estimar més no fer-ho, però. Ja diuen que no s’ha de tocar mai un trofeu abans de guanyar-lo.

La nit va ser preciosa. Una Aitana resplendent, amb un vestit blanc de Louis Vuitton, va pujar a l’escenari quan tots els focus apuntaven cap a ella. El seu discurs, en què va donar les gràcies a tots els que l’envolten i va posar en valor la feina col·lectiva de l’equip, ha provocat moltes crítiques perquè en va pronunciar una part en català.

"És la meva llengua, és la llengua amb què em sento més còmoda. Crec que no ens hem d’estar justificant cada vegada que parlem en català, perquè quan parlo en anglès ningú diu res. Ens hem de preguntar quin problema tenim amb el català. Sé que he rebut crítiques, però no em sorprèn perquè és una cosa que ja dono per feta si parlo en català. No canviaré. És més conscienciar la gent que el català no ha de fer mal a ningú", reivindica. "Pel motiu que sigui, el català no és gaire ben rebut en algunes zones, però jo no canviaré. Al final, responc de la manera en què em sento més còmoda en una gala en què necessito expressar-me de la millor manera".

Amb més calma

Notícies relacionades

BCN espera un ple total en l’adeu de Belasteguín en les Master Finals

El rècord d’11 triples d’Obst destrossa el Barcelona

L’avió que tornava de París va arribar a Barcelona passades ben bé les quatre de la matinada. L’entrenament de l’endemà va ser esgotador, però Aitana va disfrutar de cada moment i del que va venir després: veure’s amb els amics, descansar a casa i disfrutar de la vida de poble després del glamur de la gala que la va tornar a coronar com a reina del futbol. "Aquest any m’ho pres una mica més amb calma perquè també he de cuidar-me i trobar moments per fer-ho tot. Això és una cosa que estic aprenent. He de reposar".

Disposar del temps necessari per assumir les coses no és fàcil. I menys en la voràgine de vida que té Aitana Bonmatí entre el futbol, els compromisos amb patrocinadors i tot el que comporta ser una referent mundial. "Em poso com a objectiu poder disfrutar d’aquests moments únics que passen volant. Són efímers. Però durant el dia hi ha moltes coses i de vegades costa. Això no vol dir, però, que no em quedin bons records del dia. Sé com vull ser i com vull actuar. Tinc un bon entorn, tant familiar i amics com de feina. Soc bastant responsable, tinc personalitat i sé com vull ser. Però tenir un bon entorn m’ajuda a tenir les coses més fàcils".