Un Vic lluitador pateix una derrota dolça contra l’Atlètic

Algunes derrotes amaguen victòries, dolces i inoblidable per a bé, com la d’aquest dijous del Vic contra l’Atlètic de Madrid en la primera ronda de la Copa del Rei per dos gols en el tram final (0-2). Va sonar l’himne de la Champions i va néixer un partit entre dos clubs separats per cinc categories, un món, però amb el mateix pedaç a la samarreta. A les grades aplaudien més de 6.000 ànimes en un estadi que els dissabtes habitualment no n’allotja més de 150. De cinc periodistes acreditats a més de 100. Fins i tot de Rússia. Les entrades van volar. Hi va haver jugadors que es van gastar 1.200 euros en entrades. Més del que cobren.

A prop de la pròrroga

Notícies relacionades

Ohtani fa ballar Los Angeles i el Japó

L’Olympiacos també pot amb el Barça de Peñarroya

El primer "ui" va ser per un xut del jove Arnau Prat i després Agustí Mora es va fer gegant davant Correa. Va complir dos somnis en un dia, segons clamava a l’entrar a l’estadi: sortir a El Chiringuito i jugar contra l’Atlètic. També va frustrar un xut de Gallagher. L’afició visitant cridava "amb dos pebrots". Però no semblava la solució per a un equip que dominava de manera indiscutible, amb més d’un 82% de possessió, però no sabia foradar la defensa. Va poder marcar Giuliano Simeone, però va topar amb un local. Va poder marcar Sorloth, però Nil Pradas va evitar el gol amb la mà. A Vic no hi havia VAR. El fum de les botifarres del bar saltava per sobre de la grada.

Al descans el marcador lluïa encara més estrany pel 0-0 que per unir els escuts del Vic i l’Atlètic. Simeone va fer un triple canvi en el descans. Mora, heroi, va negar el gol a Molina i Correa, i Simeone ja va recórrer a Julián Álvarez i a Griezmann. La pròrroga, utopia al matí, havia passat a ser una opció real, però es va esvair als 81 minuts. L’àrbitre va xiular un penal molt discutit sobre Giuliano i va expulsar per protestar Alfons Senyer. Julián no va fallar i va posar també el 0-2 al final del partit.