Derbi a Montjuïc 16 anys després

La història es repeteix però amb els vestidors canviats. Montjuïc tornarà a acollir aquest diumenge una batalla entre el Barça i l’Espanyol, una circumstància que ja es va donar en el passat. Va passar per primera vegada fa 95 anys, amb un partit de Lliga el 1929, i es va repetir a mitjans del segle passat; però els records més immediats remeten a l’etapa en què la muntanya màgica es va convertir en la llar dels periquitos entre el 1997 i el 2009. Allà va viure de lloguer el club blanc-i-blau i ara ho fa el Barça, a l’espera que finalitzin les obres del Camp Nou.

La presència de l’Espanyol a Segona va evitar que el derbi es revisqués l’any passat a Montjuïc. Amb l’ascens dels periquitos, la cita arribarà demà, 16 anys després de l’últim duel al Lluís Companys. Va passar, concretament, el 27 de setembre del 2008, i el quadre blaugrana, dirigit per Pep Guardiola, va doblegar el bloc de Tintín Márquez (1-2).

Coro va avançar als locals, que es van quedar amb 10 al minut 45 per l’expulsió de Nené. Henry i Messi, de penal al 90, van remuntar el pols. Neeskens i Tito Vilanova, tots dos morts, eren els ajudants de Pep en un partit recordat també pel llançament de bengales dels Boixos Nois contra seguidors periquitos.

Aquest triomf culer va tancar una dotzena de derbis a Montjuïc saldats amb sis èxits blaugrana, dos de blanc-i-blaus i quatre empats, amb 16 gols del Barça i 12 d’un Espanyol que va viure bons moments esportius en una casa freda que mai es va sentir seva. El drama va començar el 20 de setembre del 1997 a les 17.04 hores amb la demolició de l’estadi de Sarrià. Van ser dos segons i 60 centèsimes, però una eternitat en l’ànima dels periquitos. Un mes abans ja s’havia produït el debut de l’equip a l’Estadi Olímpic de Montjuïc, denominat oficialment Lluís Companys des del 2001.

La tornada de Camacho

La plantilla es va presentar a la nova llar l’agost del 1997, amb Daniel Sánchez Llibre de president i la tornada de José Antonio Camacho a la banqueta. L’abril del 1998 va arribar el primer derbi a l’exili (1-1). Figo va marcar a la primera meitat per al conjunt de Van Gaal i Sergio González va evitar la derrota periquita. El Barça, ja amb Mourinho de segon entrenador, va ser el campió incontestable d’aquell curs, mentre que l’Espanyol va acabar dècim.

Mesos després es va produir la primera victòria culer a la muntanya olímpica (1-2). Kluivert i Giovanni, de penal al minut 82, van convertir en estèril el gol de De Lucas per al quadre de Bríndisi. El gener del 2000, amb Paco Flores a la banqueta, la cosa es va tornar a equilibrar (1-1) amb gols de Benítez i Kluivert. L’empat es van repetir l’any següent (0-0), i el desembre del 2001 es va imposar l’Espanyol amb un doblet de Tamudo (2-0).

El quadre blanc-i-blau s’emportava així el seu primer derbi a Montjuïc contra un rival dirigit per Rexach. Eren temps difícils per al Barça, que va acabar quart a la Lliga dues temporades seguides i sisè en la 2002-2003, ja amb Antic com a tècnic. En aquest curs, els blaugrana van tombar l’Espanyol de Clemente amb gols de Cocu i Xavi (0-2). Una menció a part es mereix el derbi del 13 de desembre del 2003, que va acabar amb sis d’expulsats, tres per bàndol. Cocu, Márquez i Quaresma se’n van anar al carrer pel Barça i De la Peña, Lopo i Soldevilla van seguir el mateix camí per l’Espanyol, que va perdre 1-3.

El cop de puny de Rijkaard

"Va ser una passada, els ànims estavan molt calents. A mi em van fer fora, era un derbi i jo em transformava en aquests partits", va explicar Soldevilla a EL PERIÓDICO. Jordi Cruyff, que va jugar tot el partit, va marcar l’1-0 per als blanc-i-blaus, però el Barça va remuntar gràcies a Ronaldinho i Kluivert (2).

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Decó va segellar la victòria del Barça de Rijkaard en el derbi de l’octubre del 2004 (0-1) i va repetir diana el curs següent en un partit en què també van anotar Tamudo i Etoo (1-2). La segona nit de glòria dels periquitos va arribar el 13 el gener del 2007 amb una victòria (3-1) que sempre serà recordada pel cop de puny de Rijkaard al metacrilat de la banqueta. "Se’n va parlar molt. Fins i tot van haver de pagar la destrossa. Que un tio tan tranquil com ell fes això demostra que deixem tocat el Barça", va apuntar Javi Chica, actual tècnic del juvenil A periquito. Luis García, Tamudo i Rufete van firmar l’èxit dels d’Ernesto Valverde. Des de llavors, l’Espanyol no ha tornat a guanyar al Barça com a local a la Lliga i ja porten 15 intents.

La penúltima cita a la llar temporal dels periquitos va tenir lloc el desembre del 2007 (1-1, gols d’Iniesta i Coro). Nou mesos després, es va tancar la dotzena de derbis amb aquest triomf certificat amb el penal de Messi. Han passat 16 anys i la història es reprèn amb un intercanvi de casetes. "Anem a Montjuïc. Jugarem a casa", va dir fa dies amb ironia Manolo González. El Barça, el poderós líder de la Lliga, rebrà l’auster Espanyol, que apel·larà al seu orgull per evitar un altre daltabaix com els que va patir amb el Bayern i el Madrid.