Bagnaia, un bicampió en dificultats

Sí, soc ben conscient que quan vostè, estimat lector, recorri aquestes línies, repassi aquest text, amb els seus ulls privilegiats, alguns amb les seves flamants ulleres de pasta o més pudoroses, ja s’haurà disputat la carrera llarga del Gran Premi de Malàisia, on el pilot madrileny Jorge Martín (Ducati), amb 29 punts d’avantatge sobre l’italià Francesco Pecco Bagnaia, haurà tingut la primera pilota de partit, de títol.

Ho sé, la fórmula més senzilla perquè Martinator, actual subcampió del món de la màxima categoria, arrabassi el títol a Bagnaia, és que el madrileny repeteixi en la prova llarga la victòria d’ahir en la carrera a l’esprint i Pecco no aconsegueixi travessar la meta en segona posició. Com molt bé va reconèixer l’actual bicampió del món de MotoGP, «només el Jorge pot perdre aquest títol».

«Sembla impossible»

La reflexió que els proposo és la mateixa que expliquen, sottovoce, els responsables de l’equip Ducati Lenovo; per exemple, el guru Gigi Dall’Igna i el cap de l’escuderia, Davide Tardozzi, molt més que el mateix Bagnaia, que culpa les carreres dels dissabtes a l’esprint de la possibilitat de perdre el títol a falta d’un gran premi, que encara no se sap on se celebrarà.

«Sembla impossible», explica Tardozzi a la gent vulgui escoltar-lo, que és molta, molta, del pàdoc de MotoGP, «que un pilot que guanya la meitat de les carreres disputades, és a dir, 9 de 18, no sigui líder del Mundial ni tingui clares possibilitats de ser campió, de renovar el títol. «Sé que són les noves regles del joc però, sens dubte, és una mica estrany, sí».

Bagnaia ja té molts números de perdre el Mundial aquest mateix matí o bé en l’últim GP de la temporada. ¿La raó? Segons el bicampió, les carreres dels dissabtes a l’esprint. «He caigut un munt de vegades [8], però la majoria [5] han sigut els dissabtes. No sé què em passa o, perdó, no sé què li passa a la moto que, quan vull regular el ritme, abaixar-lo una miqueta per assegurar i tornar a forçar al final, caic a terra».

L’expilot Fonsi Nieto, assessor esportiu del Prima Pramac de Jorge Martín, diu que el problema de la Ducati 2024 és que és tan bona moto, tant, és tan fantàstica, que només es deixa portar al màxim, a sac. «Aquesta moto demana marxa i jo crec que, tant el Pecco com el Jorge, quan han decidit dosificar la potència, abaixar el ritme unes voltes, han augmentat el perill de caiguda i, sí, en aquestes circumstàncies han anat per terra».

No hem d’oblidar que, l’any passat, Bagnaia ja va arribar a València, és a dir, a l’escalèxtric i juganer Xest, amb l’obligació de continuar lluitant amb Martín, amb avantatge, sí, semblant al que ara té el madrileny del team Prima Pramac, però amb la necessitat de continuar collant. Aquesta necessitat ha sigut la que va provocar el seu vuitè error de l’any. «Per una cosa o per altra, el Jorge està en una situació ideal per emportar-se el títol. Només el pot perdre ell».

Notícies relacionades

Rafa Nadal: "He fet el que he pogut"

Nadal tanca una carrera de somni

Bagnaia, s’ha de tenir present, corre amb la pressió que, potser, potser, aquesta serà la seva última temporada neta per conquerir el títol gran i sumar un triplet històric (2022, 2023 i 2024), ja que, la pròxima campanya, el coet, la màquina del temps, que pilota ell, la Ducati Desmosedici 2025, estarà en mans del més gran dels campions, Marc Márquez, que, aquest any, ja ha guanyat tres grans premis amb el model antic, el del 2023, a Aragó, Misano-2 i Phillip Island, i ha demostrat així que, el 2025, pot ser inabastable.

De la mateixa manera que Bagnaia pot pensar (i encertar) que el seu domini decaurà la pròxima campanya, Martín és ben conscient que, el 2025, als comandaments d’una Aprilia, no serà, ni de bon tros, candidat al títol, ja que la màquina de Noale (Itàlia), amb un pressupost molt més baix que la firma dominadora de Borgo Panigale (Itàlia) té seriosos problemes de fiabilitat: en cada GP es trenca alguna cosa de les motos d’Aleix Espargaró o Maverick Viñales.