El derbi que no s’hauria de jugar

No es coneixien fins que es van trobar ahir a l’Estadi Johan Cruyff. Hansi Flick va acabar la seva sessió preparatòria a la ciutat esportiva del Barça, va traslladar la seva idea que el derbi no s’havia de jugar per «la tragèdia increïble» de la dana a València i va exercir després d’amfitrió de Manolo González, que havia dissenyat els últims detalls de l’Espanyol a l’RCDE Stadium i va coincidir amb el seu col·lega. El futbol, ara, no té sentit, «perquè les vides van abans que l’esport», va assenyalar el míster blanc-i-blau.

No havien parlat mai i pensaven tots dos que el derbi i els altres partits s’havien de cancel·lar perquè la catàstrofe del País Valencià deixa sense valor qualsevol altra activitat. El futbol importa poc, van recordar Flick i Manolo, que va deixar la gespa del Johan Cruyff besant l’escut periquito a la samarreta que portava entre les mans.

Els entrenadors van posar en la protocol·lària foto que pretén projectar la imatge de concòrdia entre els eterns rivals. Un derbi que, malgrat l’opinió contrària dels tècnics, s’acabarà jugant. Un derbi mai vist fins ara perquè a Montjuïc es tractava d’un Espanyol-Barça. Llavors, era el club periquito el que estava a la muntanya. Ara és el club blaugrana el que lloga el vell Lluís Companys.

«Una tragèdia increïble»

«És una tragèdia increïble, no només per a València, sinó per a tot Espanya», sostenia el tècnic alemany, que va recordar que al seu país es va viure una cosa així d’«horrible» fa tres anys. «Les vides haurien d’estar per sobre de l’esport i del futbol», va recalcar l’entrenador de l’Espanyol. Units en la mateixa idea, els tècnics encaren per vies molt diferents la cita d’aquesta tarda a la muntanya. Flick viu la seva primera experiència lluny d’Alemanya als seus 59 anys. El Barça és el seu segon club després de l’exitós i breu pas pel Bayern. És un actor nou en el derbi, que voreja el segle d’existència, ja que el primer data de l’abril del 1929 a les Corts amb triomf culer (1-0, gol de Sastre).

El preparat alemany arriba embalat, perquè tot el que toca –l’equip, la tàctica, la connexió emocional amb la grada, la gestió del vestidor, el coneixement del planter– ho converteix en or. Ve avalat per la setmana en què va instal·lar el Barça al paradís amb el 5-1 al Sevilla, el 4-1 al Bayern que va tornar el respecte perdut a Europa i el 0-4 que no només va silenciar el Bernabéu, sinó que també va trasbalsar el Reial Madrid, Mbappé i Vinícius.

A Manolo González aquest derbi li suposa arribar al seu cim com a entrenador, encara que l’Espanyol estigui molt malament. Que malament ho està, flirtejant amb les posicions de descens després de sumar només tres punts dels últims 18. Està malament el club, immers en una greu crisi econòmica, sense marge per fitxar l’estiu passat. Van arribar vuit reforços (set com a cedits i un amb la carta de llibertat) invertint només 400.000 euros per obtenir el préstec de Cardona. El club no va bé, el propietari continua a la Xina, dirigint-lo a milers de quilòmetres, i l’equip no acaba d’arrencar.

«Córrer com animals»

Notícies relacionades

Patry Jordán: «Pesava 20 quilos menys, marcava tauleta i no era feliç»

El VAR com a càmera oculta

I a Manolo, un gallec de Lugo de família que va emigrar quan tenia 3 anys, li ha tocat superar tota mena d’obstacles fins a asseure’s a la banqueta de Montjuïc. «Toca córrer com animals i deixar-nos la pell per contrarestar les coses bones que té el Barcelona, i fer-los mal amb futbol. Ells tenen coses bones, però també punts febles com nosaltres que hem d’intentar aprofitar», va dir Manolo. «Tothom ens dona per morts, però per mentalitat no serà. Costarà molt que ens tombin», va insistir.

El Barça, un líder que vola i omple Montjuïc, contra l’Espanyol, un equip erràtic que busca la seva identitat. Un partit, afirmaven Hansi i Manolo, que no s’hauria de jugar aquest diumenge.