El Girona respira alleujat després de sumar un triomf complicat

El partit va ser meravellós per a l’espectador neutral. Una tortura, potser, per als entrenadors, perquè no van veure el que ells pretenien. I, al final, va resultar un triomf d’alleujament per al Girona, que va esbufegar feliç perquè va necessitar fins i tot marcar quatre gols per tombar el resistent Leganés, que va firmar tres superbs xuts des de fora de l’àrea per inundar Montilivi de patiment.

Però la tarda, que va començar amb un bon joc local i va acabar amb un agònic futbol traient-se la pilota de sobre com si fos un enemic, va permetre descobrir que Miguel i Arnau valen per a tot –defensen, marquen gols i assisteixen–, mentre Stuani, que Míchel va treure per tirar el penal del 3-2, no li tremola el pols. Ni el peu. Tota aquesta tensió acumulada en aquell moment quan Miovski va forçar la pena màxima descansava en el capità uruguaià.

Ni es va immutar Stuani, malgrat que la pilota havia passat prèviament per les mans del davanter macedoni, Miguel, Arnau i fins i tot de Bryan Gil. Però Míchel, des de la banda, va decidir que la jerarquia natural de tan decisiu llançament li corresponia a Stuani. Va sortir en el minut 61, va agafar la pilota, la va col·locar al punt de penal i, segons més tard, el seu cop amb la dreta, precís i ajustat, va donar calma, tot i que no per molts minuts, a Montilivi.

«¿De què juguen?»

El partit havia sigut del Girona en la primera meitat, però va quedar eclipsat pels golassos del Leganés: Tapia i Juan Cruz van castigar la mala defensa de la vora de l’àrea de Gazzaniga. Un forat negre pel qual també va percudir Munir portant l’angoixa a l’equip de Míchel, que va veure (m. 12) en la primera gran protesta contra la propietat del club quan el públic va firmar una sonora xiulada, acompanyada del voleiar dels mocadors blancs, pels elevats preus del Girona-Liverpool de Champions.

Acabat el partit, amb un valuós triomf a la mà, lligat de mans com estava sense poder fer cap canvi, Míchel es va preguntar: «¿De què juguen Miguel i Arnau? Ningú ho sap. Han fet un autèntic partidàs», va confessar el tècnic, sorprès perquè dos defenses estan «sostenint» la idea de joc de l’equip.

Més enllà de l’1-0 de Miguel o del 2-1 anotat per Arnau, tal si fos un davanter centre de tota la vida, aprofitant un exquisit centre del lateral esquerrà, l’impacte en el joc del Girona transcendeix de les xifres. «Ningú sap de què juguen, perquè apareixen i desapareixen», va revelar Míchel, i va admetre que en el quart d’hora final, i després d’un altre golàs, el de Munir, havien «sobreviscut». Però aquest 4-3 li va omplir d’alegria. «A més, li vaig dir al doctor: ‘El resultat m’encanta i no ha caigut cap jugador».

Girona 4 - 3 Leganés

GIRONA: Gazzaniga; Juanpe, David López, Blind; Arnau, Selvi, Yangel Herrera, Van de Beek; Bryan Gil, Miovski, Miguel. Tècnic: Míchel. Canvis: Stuani per Miovski (m. 61); Oriol Romeu per Selvi (m. 71);

LEGANÉS: Dimitrovic; Adrià Altimira, Sergio González, Nastasic, Franquesa; Tapia, Neyou, Cissé, Brasanac; Juan Cruz, De la Fuente. Tècnic: Borja Jiménez. Canvis: Munir per Cissé (m. 77); Rosier per Adrià Altimira (m. 77); Óscar Rodríguez per Neyou (m. 77); Javi Hernández per Sergio González (m. 87): Roberto López per Brasanac (m. 95).

GOLS: 1-0 (m. 21), Miguel; 1-1 (m. 24), Tapia; 2-1 (m. 31), Arnau; 2-2 (m. 41), Juan Cruz; 3-2 (m. 62), Stuani, de penalti; 4-2, Sergio González (m. 74); 4-3 (m. 78), Munir.

ÀRBITRE: Busquets Ferrer, balear.

Notícies relacionades

BCN espera un ple total en l’adeu de Belasteguín en les Master Finals

El rècord d’11 triples d’Obst destrossa el Barcelona

TARGETES GROGUES: Neyou (m. 33); Nastasic (m. 81); De la Fuente (m. 87); Gazzaniga (m. 88); Oriol Romeu (m. 93); Óscar Rodríguez (m. 97).

ESTADI: Montilivi (10.839 espectadors).