Jorge Martín: "Toca ser llest i córrer amb el cap"

El madrileny Jorge Martín, de 26 anys, ja té una mà sobre la preciosa torre dels campions del món de MotoGP. Cert, l’orfebre que grava, cada any, el nom del campió a l’última placa d’aquest trofeu podria, fins i tot, gravar-lo dissabte a la nit de Barcelona, és a dir, el 16 de novembre, a mitja tarda. Si Martinator guanya la seva vuitena carrera a l’esprint, al Circuit, es proclamarà campió del món sense córrer, l’endemà, diumenge, a Montmeló. S’ho ha guanyat. Ha sigut més regular que l’italià Francesco Pecco Bagnaia, actual bicampió del món.

"Crec que ha arribat l’hora de pensar en matemàtiques, de ser llestos i córrer amb el cap. No vull canviar res de l’estratègia de treball ni divendres ni dissabte ni diumenge", comentava Martín, abans de volar, diumenge a la nit, de tornada a Andorra. "A Barcelona, una de les meves debilitats és sempre la qualy. D’acord, sempre soc a les dues primeres files, però necessitaria sortir en primera línia".

Martín, que conviu a Andorra, entre d’altres, amb el seu amic íntim Aleix Espargaró, creu que és hora de buscar ajuda. "Aquest any, l’Aleix va guanyar la carrera a l’esprint de Barcelona, així que li demanaré consell, perquè el nano té un do en aquesta pista". No cal dir que Martín estava molt orgullós de la carrera que va fer ahir i de la seva estratègia. "És clar que estic content de la carrera que he fet. He sigut molt intel·ligent i, tot i que avui ho he donat tot, no pel xou, òbviament, sinó perquè volia guanyar, he sabut quan havia de parar i quan m’havia de conformar amb el segon lloc".

"Adrenalina al màxim"

Las tres primeres voltes del GP de Malàisia van ser històriques, amb un duel increïble entre Martín i Bagnaia. "Tant l’un com l’altre teníem l’adrenalina al màxim: ell necessitava guanyar i jo no podia cedir. Segur que vosaltres us vau posar més nerviosos, a fora, que no pas nosaltres. Jo em veia bé, també veia que Pecco en les primeres voltes pateix més que jo i em volia posar al davant, perquè sabia que d’aquesta manera ell començaria a patir. No he sigut capaç de mantenir aquesta primera posició més de mitja volta i he començat a patir". Martín va assegurar que "tot estava sota control". "I tant que estàvem arriscant, però teníem marge de maniobra", va afegir.

Martín creu que haver guanyat set carreres a l’esprint de dissabte fins ara no el converteix en guanyador de partida. ¿Per què? Perquè el maig no té res a veure amb l’octubre. "Farà més fred que al maig, quan el Pecco em va guanyar. Ell és millor amb calor; jo, amb una mica de fred, crec que el clima em beneficiarà, tot i que justament el fred fa que sigui més fàcil cometre errors i caure".

"¡Em mereixo que s’acabi ara mateix!", diu, entre resposta i resposta. Quan a Martín li recordes que, l’any passat, ja va portar el Pecco fins al final, fins a València, el madrileny reconeix que "sí, tens raó, però, l’any passat, van passar moltes coses i, la veritat, jo tampoc estava preparat per guanyar". "Podria haver guanyat, i tant, però no estava preparat mentalment. Ara estic disfrutant molt. Avui, per exemple, he disfrutat de la lluita. Sabia que anàvem al límit, però m’ho estava passant bé, i això és el més important".

L’objectiu final

Bagnaia i bona part dels responsables de Ducati no entenen com es poden guanyar 10 carreres de la manera com ho ha fet el Pecco i no liderar la classificació de pilots. "Si pogués, l’ajudaria a guanyar l’onzena, si fes falta, amb la condició de quedar-me enganxat darrere seu. L’important és l’objectiu final".

Notícies relacionades

Èpoques àtones

Luis de la Fuente: "La Masia té una salut fantàstica"

I no per valorar encara més la seva temporada, ja que no cal en vista dels resultats, però Martín va voler recordar que el seu rival fa sis anys que està en MotoGP, està en un equip oficial i té un entorn per guanyar. "Jo tinc un equip boníssim de 12 persones que ens barallem contra tothom. Ho estem fent de meravella, ¿no? Set victòries a l’esprint, tres GP, quinze podis el diumenge... No puc demanar més. Bé, sí, el títol per a tothom".

Martinator reconeix que, després de dos mesos fora de casa, aquesta última setmana "ha sigut molt dura mentalment". El madrileny sap, tot i que ja tothom el proclama campió ("només ell pot perdre el títol"), que li queda el més dur: tancar el campionat. "He de recuperar l’energia perduda en aquesta última setmana. Ho tenim a tocar, però queda, i mai més ben dit, l’últim esprint, el que costa més. Com més t’acostes al final, més difícil es torna tot, més mental, de manera que em prepararé bé, al màxim".