Olmo impacta i multiplica

Dos gols en quatre rematades.

No va estar ni una hora a la gespa. Dani Olmo no va necessitar ni una hora per convertir-se en l’estrella del Barça. No només pels dos gols (un a l’interior de l’àrea; l’altre des de fora, tot i que el xut va fregar el cos de Cabrera), sinó perquè tot el que genera al seu voltant en multiplica i augmenta el valor. És l’impacte d’un jugador que governa el partit amb la pilota i, alhora, detecta els espais per sortir amb perill transformat en un davanter. Suma cinc gols a la Lliga, només un menys que Mbappé. Un cop de cap que va marxar fora tot just començar el derbi (m. 8); un xut fluix atrapat per Joan García, el porter de l’Espanyol; un gol (1-0, m. 12) i un altre gol amb un llançament llunyà (3-0, m. 31).

El màgic ‘exterior’ de Lamine Yamal.

S’ha convertit aquesta acció en una marca pròpia. En una senya d’identitat per a Lamine Yamal, capaç de sorprendre des de qualsevol racó del camp. No necessita ni estar dins de l’àrea, tal és la seva capacitat d’intimidació perquè aquest toc esquinça defenses amb un verí que les deixa inutilitzades. Així va néixer el primer gol del Barça. Un toc amb l’exterior del seu delicat peu esquerre va despullar la defensa periquita i va deixar Dani Olmo davant Joan García, el porter blanc-i-blau. Però té una altra versió l’extrem blaugrana, que suma set assistències en 12 jornades de Lliga, vuit si s’inclou la que va fer a la Champions. Amb l’exterior va assistir Dani Olmo i amb l’interior va centrar, tot i que a Pedri li va faltar una talla de bota més gran per arribar a aquesta pilota delicada.

Una línia mal tirada que va acabar sent una corba.

En els dos primers gols del Barça (Olmo i Raphinha) va quedar en evidència el desajust defensiu de l’Espanyol, que va enfadar Manolo, el seu tècnic. No només perquè van ser tants que van néixer amb arribada des de la segona línia, sinó perquè l’equip de Manolo González va cometre diversos errors. El primer va ser no posar el llançador sota pressió. Ni amb Lamine Yamal a l’1-0. Ni amb Marc Casadó al 2-0, on es van retratar aquestes disfuncions. Sense pressió sobre el migcampista blaugrana, l’Espanyol va tirar la línia del fora de joc tan malament que va ser una corba, fent legal l’astut desmarcatge de Raphinha.

I Montjuïc va aplaudir el fora de joc ben fet.

Era el minut 45. I era Carlos Romero, el lateral de l’Espanyol, qui entrava en posició antireglamentària perquè Casadó, amb una valentia gairebé irresponsable, i Héctor Fort es van cosir a la línia del centre del camp. Tots dos semblaven segellats per aconseguir el seu objectiu i ho van fer, cosa que va provocar un fet realment insòlit a Montjuïc. El públic va celebrar aquest cinquè fora de joc de l’Espanyol amb una ovació espectacular, com si fos un gol. El Barça de Flick ha portat a això. A celebrar les obres ben fetes amb ovacions, tot i que siguin parar la trampa al rival. I tots hi cauen: Sevilla, Bayern, Madrid i ara l’Espanyol. No hi va haver, no obstant, una frustració periquita més gran que veure com el gol de Jofre (m. 28), celebrat amb un sentit petó a l’escut, quedava invalidat perquè Omar estava en fora de joc.

O sigui, l’Espanyol va passar del 2-1 al 3-0. Després, a Tejero, a la segona meitat, se li va anul·lar un altre gol per la trampa flickniana (m. 58).

Amb set del planter i una possessió aclaparadora.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Al derbi, el planter del Barça va ser molt més nombrós que el de l’Espanyol. Només calia mirar l’onze inicial blaugrana per detectar fins a set jugadors formats en les categories inferiors, i hi eren uns intrusos un polonès (Lewandowski), un basc (Iñigo Martínez), un canari (Pedri) i un brasiler (Raphinha). Iñaki Peña, Héctor Fort, Pau Cubarsí, Balde, Marc Casadó, Dani Olmo i Lamine Yamal avalen la tasca de formació de la Masia, a qui Flick ha construït l’ecosistema adequat perquè disfrutin en gran, sense fixar-se en el rival.

A l’Espanyol hi havia cinc futbolistes que es van construir a la ciutat esportiva Dani Jarque: Joan García, Omar, Jofre, Puado i Bauza, que hi va arribar en edat juvenil i debutava en Primera Divisió. I el partit va demostrar que Flick no només controla el format vertical, sinó que també aclapara amb una possessió descomunal: va arribar a tenir-ne 77% en el derbi.