La hipnòtica trampa de Flick

No hi ha equip més modern que el Barça de Flick. Ningú s’ha adaptat a Europa a la tecnologia amb tanta rapidesa i precisió com el líder de la Lliga espanyola. Juga en dues dimensions. A la gespa i a la pantalla de la ciutat esportiva de Las Rozas de Madrid, on es troba la sala del VAR. No existeix un precedent recent ni tampoc anterior d’un Barça tan precís a l’hora de tirar la línia del fora de joc, que ubica els seus quatre defenses (Kounde, Cubarsí, Iñigo Martínez i Balde són els habituals) a 50 metres primer de Ter Stegen i ara d’Iñaki Peña. Hi cauen tots: el Bayern, el Madrid, l’Espanyol…

Ningú juga amb tanta coordinació i, alhora, exhibeix una sincronització gairebé perfecta que transforma l’enorme latifundi que deixen els defenses en una endimoniada trampa en què cauen davanters de tot tipus. Quinze partits porta el Barça de Flick, 13 gols anul·lats per fora de joc previ (set dels quals verificats científicament pel VAR).

De Mbappé a Jofre

Aquesta precisió ha deixat, a més, imatges que haurien de ser icòniques de les celebracions que després no tenen cap valor. La picadeta de Mbappé en el clàssic transformada després en una anècdota igual com el sentit petó periquito de Jofre després de firmar el que havia de ser el 2-1 de l’Espanyol en el derbi. Però el VAR, i un excel·lent exercici defensiu del Barça, va provocar que hagin quedat després com a records del que va poder ser i no va ser.

S’ha transformat en una poderosa senya d’identitat per al Barça de Flick, i ha provocat inclús que diumenge passat les gairebé 49.000 persones que es van reunir a Montjuïc acabessin fins i tot aplaudint que l’Espanyol caigués en aquesta acció, estimulats pel gest d’eufòria que es va fer a si mateix Marc Casadó per tenir la valentia de fer un pas cap endavant en comptes de cap enrere.

Aquest engany del Barça de Flick es menja fins i tot golejadors experts i savis com Kane o Mbappé, que coneixen aquest ofici des de fa anys. Tots acaben sent víctimes de la trampa que els estén l’alemany. Semblen uns principiants a l’àrea perquè no descodifiquen a temps a l’entramat defensiu i es precipiten quan es posen a córrer sense saber que estan cometent una il·legalitat.

La frustració per sistema

Ho saben segons més tard quan veuen l’assistent amb la bandera aixecada, cosa que provoca una frustració que condiciona el seu rendiment posterior. El cas de Mbappé en el recent clàssic –vuit fores de joc va cometre el francès, el seu rècord personal més negatiu, dos gols li van anul·lar– sintetitza l’èxit de la trama ideada per Flick. És una trampa que ha anat evolucionant amb el pas del temps. No és que porti gaire l’alemany assegut a la banqueta blaugrana perquè hi va arribar al juliol.

Idea innegociable

Però el tècnic va necessitar setmanes per anar ajustant aquesta idea que va traslladar ja des del primer dia a l’equip en la pretemporada. "Aquí es defensa cap endavant, mai cap enrere", va dir als seus jugadors. Uns sorpresos jugadors –ningú estava habituat, ni en el Barça ni en el seu anterior club, a jugar així– a qui va anar guanyant amb tenacitat per a la seva idea.

Flick va passar de les paraules a la pissarra. I d’allà al vídeo per inocular visualment aquest pla, que va arrencar amb certes dificultats fins que el Barça va jugar a Vila-real el 22 de setembre passat. Allà, amb tres gols anul·lats en 52 minuts (Yéremy Pino, Pepe i Barry), van exercir un efecte devastador per al submarí groc mentre van traslladar un missatge que s’ha intensificat aquesta tardor.

Sis partits, nou ‘no gols’

Aquest Barça no va néixer, no obstant, ensenyat. Ni de bon tros. Va requerir una mica de paciència perquè els defenses assumissin la valentia del seu entrenador. No és casual, per tant, que només aconseguís un botí de quatre gols anul·lats per fora de joc previ en els primers nou partits: tres amb el Vila-real i un en la derrota amb el Mònaco. Interioritzada l’arriscada idea tàctica, i consolidada en sessions d’entrenament a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí, el Barça va trobar un rèdit espectacular.

Notícies relacionades

Rafa Nadal: "He fet el que he pogut"

Nadal tanca una carrera de somni

Són ja nou gols que han festejat els rivals en els sis últims partits. Però cap ha pujat al marcador. Monteiro (Young Boys), Toni Martínez i Mouriño (Alabès), Lukebakio (Sevilla), Kane (Bayern Múnic), Mbappé (Madrid), Jofre i Tejero (Espanyol) figuren a la làpida imaginària que apareix a Montjuïc on queda constància de les víctimes d’aquesta fascinant emboscada tàctica dissenyada per Flick.

Una emboscada executada, i amb fidelitat gairebé fanàtica, per quatre defenses que viuen amb un somriure quan semblen funambulistes, units per un invisible fil al centre del camp atalaiant en la distància el seu porter. En la llunyania disfruta el Barça defensant. Té alguna cosa hipnòtica aquest pas endavant que trasbalsa els seus rivals. Hipnòtica perquè fins ara cap rival ha esquivat aquesta trampa –99 fores de joc provocats– que només té sentit en el futbol modern, el del VAR, que detecta la punta de la bota d’Omar gràcies a la tecnologia. L’ull humà no ho veu.