Apunt

¿Suspensió? ¡A jugar!

Minuto de silencio en Montjuic por las víctimas del Dana durante el derbi

Minuto de silencio en Montjuic por las víctimas del Dana durante el derbi / JORDI COTRINA

1
Es llegeix en minuts
Lluís Carrasco
Lluís Carrasco

Publicista

ver +

Vivim moments de molt dolor i molta tensió. El País Valencià s’ha vist immers en un llarg episodi de pluges torrencials que ha suposat destrucció i la mort i desaparició de centenars de persones. La consternació és unànime, el dol, general, i la crítica i indignació ciutadana davant la inoperància dels serveis d’emergència bàsics i la inacció i falta de diligència demostrada des del cap de l’Estat a les diferents administracions, ha resultat dantesca i, desgraciadament, fatal.

En aquest clima, ¿s’ha de jugar la jornada de Lliga? I la meva resposta clara i categòrica és SÍ, i més que mai…

Notícies relacionades

Disculpin-me, però estic indignat. El que ha passat, al marge de reis i presidents de tot tipus amb armilla d’explorador i botes de safari visitant damnificats, ha passat, i el que ara necessiten aquestes persones devastades, destrossades, desproveídas i desemparades és ajuda. Ajuda, recursos, suport, maquinària, dotacions… És moment per distingir entre l’important i l’imprescindible, entre el greu i el vital, entre la mort i la vida. I tornant a la Lliga, parar per dolor, per solidaritat, per afectació psicològica està molt bé, però aquestes persones necessiten tot i més, no només comprensió. Juguem, i juguem tots els que podem, i omplim milers d’estadis i pavellons de futbol, bàsquet, handbol, hoquei… I destinem la nostra econòmica presència i el 100% del que es recaptaria arreu del país a escurçar el temps de reconstrucció i de dolor de tants i tants éssers humans. Clubs, federacions, equips, seguidors, aficionats, plataformes de TV, operadores internacionals unides amb un sol fi. Això és solidaritat, això, i no quedar-nos a casa exigint, per complicitat, la paralització de tota activitat.

Si l’esport és riquesa, que ho és, i nosaltres el motor d’aquests recursos, empenyem com bojos i deixem de plorar. La meva quietud solidària no assecarà les seves llàgrimes. La meva acció, la de tots junts, en canvi, pot fer que els seus ulls tornin a brillar. ¡A jugar.

Temes:

El País