Ancelotti acusa l’escassa aportació golejadora de Mbappé

Fa uns mesos Carlo Ancelotti afirmava sarcàsticament sobre la seva responsabilitat en l’èxit de l’equip: "Jo només els he de posar, no fa falta que els digui res. Ells surten i fan el que saben fer". El Reial Madrid va acabar conquerint la Lliga i la Champions, malgrat perdre Benzema, com abans van perdre Cristiano Ronaldo sense que se suplissin aquestes baixes. Però l’italià va ser capaç de fer un reset a Jude Bellingham per convertir-lo en un golejador amb la seva arribada per sorpresa a l’àrea, cosa que el va portar a anotar 23 gols en la seva primera temporada com a jugador blanc. Carletto es va treure de la màniga el Bellingham davanter.

Aquest estiu el Madrid va concretar per fi el fitxatge del davanter que feia anys que esperava. L’estiu passat va aterrar al Santiago Bernabéu el que és per a molts el millor jugador del món: Kylian Mbappé. No obstant, l’efecte que ha provocat al Reial Madrid ha sigut devastador. Mai un equip es va desequilibrar tant per la inclusió d’un futbolista com els ha passat als blancs des que el davanter de Bondy es va estrenar com a davanter madridista.

La inclusió de Mbappé ha desfigurat futbolísticament un equip que jugava amb el pilot automàtic, el Madrid campió a Wembley. Vinicius conviu ara amb un jugador que replica el seu perfil, amb tendència a caure a l’esquerra per arrencar des d’allà cap al centre. Un futbolista que està acostumat a ser el focus d’atenció en atac i que ara es veu obligat a compartir amb ell. La presència de Kylian, que mostra la mateixa indolència defensiva que Vini, ha provocat que Ancelotti hagi canviat l’esquema tàctic de l’equip passant del 4-3-3 o 4-2-3-1 al 4-4-2.

Les víctimes col·laterals

Aquest canvi d’esquema ha causat dues víctimes principals: Bellingham i Rodrygo. El primer ha perdut presència a l’àrea a l’allunyar-se’n per ajudar en la sortida de la pilota i per tapar la banda. La involució golejadora de l’anglès és alarmant, fins al punt que a aquestes altures de la temporada encara no ha marcat quan la passada campanya sumava 12 gols. Bellingham, a més, ha sigut desterrat a la banda esquerra per tapar les pujades del lateral i estalviar aquesta feina a Vinicius. L’altre, Rodrygo, ha passat de ser un fix en el 4-3-3 o com a davanter versàtil jugant de 9 o per la dreta, a ser un suplent habitual.

Enmig, Valverde ha sigut degradat a picapedrer deixant de sortir a l’àrea rival, per la qual cosa els 12 gols que va anotar l’any passat s’han quedat, de moment, en tres. El Pajarito ha d’assumir més responsabilitats defensives, tant de pivot com d’extrem ajudant els laterals, tal com va passar contra el Milan, quan va estar pendent d’auxiliar Lucas Vázquez amb Rafael Leão. El charrúa ha perdut espurna, l’anada i la tornada de les seves estampides, encadenat al mig per Carletto.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

I a tot això s’hi sumen els preocupants números de Mbappé. A l’inici de la temporada, després de conquerir la Supercopa d’Europa amb un gol seu, el francès va parlar obertament de 50 gols com a marca del seu primer any al Madrid. La realitat és que porta vuit gols, tres d’aquests de penal. Deixant els llançaments des dels 11 metres de banda, observem que a la Lliga el francès suma tres gols en 44 xuts, mentre que a la Champions n’ha anotat un en 20. Mbappé necessita 21 xuts per anotar un gol, una xifra impròpia d’una estrella rutilant.

I a més, el Reial Madrid és més mandrós perquè corre menys aquest any en els partits que la temporada passada, fa menys gols i n’encaixa molts més. Set en els dos últims partits al Bernabéu. Mbappé, que va arribar en elogi de multituds, s’ha convertit en un cavall de Troia que ha desafinat el joc coral d’un equip greixat com el de l’any passat.