Mesos de ridícul

Comencem per i per a aquells a qui els agraden els números, tan donats al Reial Madrid, ja que els seus últims èxits, fins i tot els seus últims triomfs, s’han fonamentat en això, a marcar gols a la desesperada, quan ja ho tenia tot perdut. Però, fins i tot aquesta qualitat, aquesta gràcia (¿divina?, alguna cosa hi deu haver, sí) s’ha volatilitzat fins arribar al més estrepitós dels ridículs tant davant el Barça, pallissa, com davant el Milan, pallissa II.

El Reial Madrid ha patit tres derrotes en els tres últims partits. En els 68 partits anteriors, m’explica el meu amic Pedrito Martín, estadístic de la Cope, n’havia patit dos, dues davant l’Atlètic: 50 victòries i 16 empats. Dues derrotes (sonadíssimes) al majestuós Bernabéu després de 39 partits sense perdre a casa. El Madrid no perdia dos partits seguits al seu estadi des de la ratxa de quatre derrotes que va provocar l’acomiadament de Santiago Solari; veurem què passa ara.

Per saber, sospitar o intuir el que passa al Reial Madrid, es pot mirar, ara sí, cap a tots costats, i per tot arreu trobarem disbarats que el poder inigualable de Florentino Pérez ha ocultat. Podem començar, si ho volen, per la llotja. Pérez està barallat amb tot el món: Lliga, Federació, UEFA, FIFA, Comitè d’Àrbitres, Barça, Atlètic, Sindicat de Futbolistes France Football, L’Équipe, creador de la Copa d’Europa, el seu trofeu, la Pilota d’Or, periodistes de tot el món... Amb tots.

Les caretes de Carletto

És evident que l’ésser superior es creu això, un ésser superior. I després de fer un megaestadi que, en part, s’ha de menjar amb patates i veurem com el paga sense concerts com el de Taylor Swift, va aconseguir, per fi, fitxar, després de set anys d’espera, el messies Kylian Mbappé. I allà es va aturar. Allà va parar. Ja no gasta més. Pot, però no vol. Per més caretes que li posi el seu amic Carlo Ancelotti, no pensa tocar ni un euro, i molt menys, milions d’euros, tot i que els falti Kroos, Carvajal, Courtois i Nacho. Carletto té el que té i, segons Flo, és tot un campió d’Europa. I està cantat que al Madrid li falta un gran central, el millor centrecampista del món i un lateral dret de categoria.

Però Florentino, a més, ha carregat un problema gros al seu veterà i campioníssim tècnic: a ell li agrada Mbappé i no Vinícius, al qual vol traspassar, al més aviat possible, a l’Aràbia Saudita. Així que Ancelotti faria bé d’inventar alguna cosa ràpid perquè brilli el francès en lloc del brasiler. I sí, ja estem a la banqueta. Doncs parlem de la banqueta. Això sí, sense oblidar que Carletto ara es podria estar prenent una caipirinha, a la platja de Copacabana, sent seleccionador del Brasil i somiant guanyar la Copa del Món del 2026. Però va preferir quedar-se.

És a dir, que Flo va convèncer Ancelotti perquè no se n’anés i ara comença a pensar d’acomiadar-lo. Cert, Pérez és de sang calenta i de gallet menys fàcil, però es va acabar cansant tant de Lopetegui com de Solari. El pitjor problema d’Ancelotti és que es va quedar pensant que convenceria Kroos, que era el seu motor, la seva extensió sobre la gespa, i va resultar que qui es va quedar va ser Modric, a qui ja no considera amb prou força física per afrontar el que representa liderar el Madrid. Aquest és, sens dubte, un greu problema per a Carlo. Però a l’italià se li acumulen els problemes. Els ho ha donat tot, a aquests futbolistes, que li han recompensat amb una de les vitrines més grans que hi ha en el futbol mundial, és cert. Però, com va dir Pep Guardiola el setembre del 2011, "costa arrencar la temporada amb la panxa plena". I Carletto sembla que ha perdut ja (i Flo se n’ha adonat) el comandament del vestidor. Els futbolistes fan el que volen perquè no veuen amenaçada la seva titularitat.

Missatges al president

Quan un entrenador de la talla de Carletto amenaça els seus jugadors, en dues de les últimes cites i desastres, i demana que tothom sigui responsable després de dir-los ganduls –"no vull dir que siguin ganduls", és a dir, ¡els acabes de dir ganduls!– és perquè ja no té ni veu, ni autoritat, ni poder. I si no té veu, autoritat i poder, no importa que enviï missatgets al president, alineant Ceballos i ¡Fran García!, per remuntar davant el Milan, deixant a la banqueta Endrick i Güler, les apostes joves de Florentino.

Notícies relacionades

Patry Jordán: «Pesava 20 quilos menys, marcava tauleta i no era feliç»

El VAR com a càmera oculta

Els analistes que hi ha darrere d’Ancelotti, evitant el seu fill Davide, han dit reiteradament a Florentino, que és un autèntic malalt del futbol i del Madrid, que els futbolistes no treballen, no s’entrenen, no se sacrifiquen, no corren, no pressionen, no s’esforcen i que abans els gols ho tapaven tot, fins o tot les derrotes in extremis, però que res de tot això cola ara. I, a sobre, el Barça va com un tret, amb nens de casa.

Ningú veu amb forces Carletto i ja es parla del retorn de Zidane, que sembla que, des de maig del 2021, hagi estat esperant tornar després de deixar la Casa Blanca burxant veladament Flo: "Me’n vaig perquè la jerarquia del club no té confiança en mi per reconstruir una plantilla envellida". Ara, si torna, haurà de deixar d’alinear "els mateixos 11 cabrons de sempre", com va dir John Benjamin Toshack.