El VAR com a càmera oculta

Si Hansi Flick segueix aplicant l’enginyeria alemanya a la defensa en línia del Barça, aviat veurem com a les cases d’apostes es juga a encertar els fores de joc que ha provocat en els seus rivals. La seva estratègia ja és un tret d’estil. Vet aquí els gols que els van anul·lar al Reial Madrid i a l’Espanyol per trobar-se en posició incorrecta. A Madrid, la primera reacció després del 0-4 va ser culpar la "trampa" de Flick dels seus propis errors, i fins i tot es va arribar a dir que el VAR semiautomàtic era potser massa rigorós (abans-d’ahir el Milan els va mostrar que els seus problemes comencen abans del coi de línia).

Notícies relacionades

Les tres llaminadures de Kounde

Sembrada al Petit Maracanà

El fora de joc sempre ha estat una entelèquia, però és obvi que avui la tecnologia està canviant el futbol tal com el coneixíem. Hem après a confiar en la mecànica del VAR, però aquesta afinació de la justícia també ha portat noves intrigues. L’espera del veredicte després de les jugades dubtoses ha augmentat el suspens, redoblant així l’espectacle: ens diverteix el davanter que celebra sense estar-se de res, fotent conya, un gol que després el VAR desmenteix per fora de joc. Així mateix, l’afició celebra gairebé com a propi el gol del rival que el VAR anul·la, i l’altre dia contra l’Espanyol es va viure una situació inaudita: els dos gols que van marcar els pericos, anul·lats per centímetres pel VAR, van provocar les rialles de l’afició culer, com si el rival fos víctima de la càmera oculta.

Per a aquest Barça, l’art del fora de joc també és un element de distracció, perquè mentrestant, com qui no vol la cosa, el Barça és l’equip més golejador de les grans lligues europees. Els rivals queden com hipnotitzats per aquesta estratègia, s’obsessionen a xutar pilotes a l’esquena dels defenses, però s’obliden que al centre del camp hi ha la sala de màquines, i després Lewandowski i companyia acaben la feina. Com a mostra el plàcid partit que el Barça va tenir ahir a Belgrad: l’Estrella Roja va basar el seu pobre atac a trencar la cèlebre línia i ho va aconseguir una sola vegada, va ser gol, després en va fer un altre, però a canvi va comptar nou fores de joc i, com a propina, cinc gols en contra.