Casadó, el triomf de la paciència

Una llista integrada per 26 jugadors en la qual figuren els habituals Lamine Yamal, Pedri i Dani Olmo. Per contraposició, no hi ha cap jugador del Madrid, ja que la lesió de Dani Carvajal, l’únic espanyol titular de l’onze blanc, ha provocat el buit de madridistes en la selecció. Pau Cubarsí, que té 10 punts cosits a la mandíbula dreta, tampoc ha sigut citat.

"Marc és un futbolista molt bo. El convoco gràcies a la seva confiança i al seu talent. Hi ha futbolistes que necessiten aquesta exigència per treure el millor de si mateixos. Els grans professionals milloren encara més davant els reptes més difícils. D’ara endavant els exigirem a tots molt més. Tenen molta capacitat i marge de millora", va remarcar ahir De la Fuente per justificar la seva aposta pel migcampista blaugrana.

Milla, Guardiola, Busquets...

I, de lesió en lesió (queia Marc Bernal en el Barça i Rodri, la Pilota d’Or 2024, en la selecció), aquesta porta de l’elit s’ha obert per a Casadó. És un genuí producte del planter català, nascut a Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental), que ha triat la via de la paciència fins assentar-se al tron que va ocupar Busquets durant tres lustres. El mateix lloc que va ser al seu dia de Pep Guardiola. I que va pertànyer en el seu moment a Luis Milla.

Va ser Cruyff qui va impulsar la carrera de Milla. I després la de Guardiola. Després va ser Guardiola qui va descobrir Busquets en Tercera Divisió. I ara és Flick qui detecta i confia en Marc Casadó. "Ja has jugat allà en el Barça B. Ja saps el que necessitem: ‘centra’t en la defensa’. Tenim Pedri, que és més atacant. Espero que ens donis equilibri", li va demanar el tècnic alemany abans del seu debut com a titular a Montjuïc contra el Valladolid (7-0) el 31 d’agost. Dit i fet. Només va fallar una passada (63 de bones de les 64 realitzades, 98%) i va recuperar quatre pilotes.

Amb Marc Casadó, que va iniciar l’etapa al seu poble (6.000 habitants), es prolonga la bonica tradició de La Masia, lloc on es construeixen migcampistes que entenen el joc. I el juguen amb tanta simplicitat que tot el que passa al seu voltant flueix molt millor.

Genuí producte català

Va passar després al Sant Celoni, pas previ als seus tres anys al Granollers, abans que la Damm, una excepcional factoria de talents, es fixés en aquest jugador, que exerceix de fusió entre la pilota i els seus companys. Poc va durar en l’equip de la fàbrica cervesera, perquè les veus sobre el seu talent, i no només defensiu, es van expandir per Catalunya. El Barça (va entrar-hi el 2016) va triar ser peça indiscutible en l’Infantil A. I d’allà al primer equip, sense estridències. Ni soroll. Com és ell.

El treball de Rafa Márquez

Notícies relacionades

Ruud amarga un Alcaraz debilitat a les ATP Finals

L’esport vist per Trump

Va viure amb calma i paciència la passada temporada, avalat per la gestió que va fer de la seva carrera Rafa Márquez, el seu tècnic en el filial. "Si estic aquí és gràcies a Márquez", va dir, agraït, el futbolista, que va arribar a ser convocat en 30 ocasions per Xavi, que el va fer debutar. Va jugar quatre estones (35 minuts) i en 26 partits no es va treure ni el xandall de suplent. La resposta era sempre la mateixa: "Torno al B a jugar". Va tornar fins que va aparèixer Flick a l’estiu i li va donar la cadira que va ser de Busi. I d’allà a la selecció.

Els 26 convocats contra Dinamarca a Copenhaguen (divendres 15) i Suïssa a Tenerife (dilluns 18): Raya, Remiro i Sánchez (porters); Porro, Mingueza, Laporte, Vivian, Pau Torres, Cucurella, Grimaldo, Paredes (defenses); Zubimendi, Merino, Fabián, Olmo, Pedri, Baena i Casadó (migcampistes); Morata, Yeremi, Nico Williams, Lamine, Ayoze, Oyarzabal, Omorodion i Bryan Zaragoza (davanters).