El dia que Trump es ‘va comprar’ un Tour de França
El pròxim president dels EUA va intentar l’any 1989 organitzar la millor prova del món per etapes. «No es pot dir de cap altra forma que ‘Tour de Trump’», va dir.
Donald Trump, que acaba de guanyar les eleccions presidencials dels Estats Units per segona vegada, sempre va mantenir una peculiar relació amb el món de l’esport. La seva incursió més sonada en el terreny esportiu es va produir a finals dels anys vuitanta, quan es va llançar a organitzar una carrera ciclista amb la intenció de convertir-la en la millor prova del món per etapes, per sobre del Tour de França.
La idea va néixer del periodista de l’NBC John Tesh, que havia cobert el Tour de França el 1986, en la primera victòria d’un nord-americà (Greg Lemond) en la ronda gal·la.
Tesh va presentar el projecte d’organitzar una gran carrera als EUA a l’empresari de bàsquet Billy Packer, que va moure la idea entre els seus contactes de l’empresariat de Nova York. Trump es va oferir a convertir-se en el soci majoritari: l’empresari ja tenia un gratacel, un casino i un centre comercial al seu nom. Tenir una carrera ciclista semblava un bon pla.
L’assumpte del nom, per cert, genera una certa confusió. "Sobre això existeixen dues versions contraposades –escriu el periodista Marcos Pereda en el seu llibre Bucle (Libros de Ruta, 2020)–, la primera ens diu que va ser Packer qui va suggerir a Trump que la prova portés el seu cognom perquè això els donaria més publicitat. I que el magnat es va escandalitzar. ‘¿Posar-li el meu nom? Estàs boig, els diaris se’m tirarien a sobre i em titllarien de narcisista’. Davant la insistència del seu soci, Trump acaba cedint".
Sense reparar en despeses
"La segona versió és, segurament, la preferida de molts. I és que quan a Trump li pregunten com es coneixerà la prova, ell respon, molt seriós: ‘¿Tour de Jersey? ¿Volem que acabi sent la millor carrera del món? ¿Sí? Llavors no es pot dir de cap altra manera que Trump".
Fidel al seu estil grandiloqüent, Trump va proclamar que el mallot groc de la seva carrera no trigaria a ser més important que el del Tour de França. No va reparar en despeses. "Si la gent a qui li agrada el ciclisme es compra una bicicleta, Trump es compra una carrera", explicaven els periodistes amb admiració.
El maig de 1989 es van donar a conèixer els detalls de la carrera: 10 etapes, amb 1.400 quilòmetres de recorregut per la costa est (als EUA, les poques carreres ciclistes que existien solien disputar-se a l’oest del país). Es correria entre maig i juny, abans del Tour i coincidint amb la Vuelta a Espanya, que en aquell temps es disputava a la primavera. Va comptar amb 19 equips, vuit d’ells de primera categoria, entre els quals el Lotto, el PDM o el Panasonic. D’altres, més modestos, com el Saunas Diana, equip amateur patrocinat per la cadena de bordells més gran d’Holanda.
Moltes estrelles de l’època, com Greg LeMond o Andrew Hampsten, entre altres, van preferir córrer el Tour de Trump que la Vuelta. La primera edició la va guanyar un noruec, Dag-Otto Lauritzen. Els premis eren suculents i els ciclistes dormien en hotels de cinc estrelles.
Va ser en aquesta edició del Tour de Trump de 1989 quan Greg LeMond va prendre nota d’un detall que mesos després seria decisiu en el Tour de França: en una contrarellotge, va ser doblat per un altre ciclista, David Phinney, que portava un manillar de triatleta. LeMond es va fixar en el detall i va utilitzar un manillar similar en la crono final del Tour de França de 1989. Va guanyar el Tour per tan sols vuit segons davant un desolat Fignon.
