Un Barça orfe a Anoeta

El Barça, pèssim a Anoeta, no va caure contra la Reial Societat perquè a Lewandowski li anul·lessin un gol per un fora de joc detectat a la sala del VOR per Carlos del Cerro Grande i acceptat per l’àrbitre Cuadra Fernández. Però sí que va canviar l’ànim d’un equip blaugrana que dubtava en defensa i que ja arribava a l’aturada de seleccions exhaust després dels seus set triomfs consecutius, amb l’absència clau per una contusió encara no curada de Lamine Yamal, i la presència gairebé fantasmagòrica d’un De Jong incapaç de foragitar els fantasmes que el reclamen des de la infermeria.

Però aquesta ungla que l’ull humà, en aquest cas de Del Cerro Grande, va entendre que era de Lewandowski, i no del central Aguerd a partir de la tecnologia del fora de joc semiautomàtic, va quedar incrustada a les meninges dels futbolistes del Barça. També del tècnic Hansi Flick, que demanava explicacions a l’àrbitre executor, Cuadra Fernández, a l’entendre que els controladors del VAR –que no la tecnologia del fora de joc semiautomàtic– havien confós la bota de Lewandowski amb la del seu defensor. Una cosa que els jutges tenien clar que no era així.

A partir d’aquí, el Barça, que havia protagonitzat un primer quart d’hora correcte, es va enredar fins a ser engolit per la titànica pressió disposada per Imanol Alguacil. De Jong veia els donostiarres córrer al seu voltant mentre mirava de reüll i amb mala cara el seu turmell esquerre, que era el sa. Tot i que el seu problema, a hores d’ara, té més a veure amb les pors adquirides que amb el dolor físic.

Amb Fermín perdut com a fals extrem dret sense poder assumir la fermesa en la sortida que sol oferir Lamine Yamal, a Casadó i Pedri els costava horrors connectar amb Raphinha i Lewandowski, que baixava contínuament a la línia de mitjos per si trobava alguna palleta d’or.

La va trobar no obstant la Reial Societat a partir d’una fallada en cadena dels blaugrana. Iñaki Peña va voler iniciar la jugada amb un cop de pilota que es va quedar a mitges. Sucic es va imposar a Casadó, i Cubarsí, emmascarat per protegir la seva bretxa a la cara de 10 punts, va ensopegar sense poder seguir Becker, que va marcar el seu primer gol a la Lliga amb la mateixa fermesa amb què un es desperta de la migdiada.

Gegantí Kubo

I el Barça, lluny de reaccionar, jugava amb la mateixa cara de desolació que aquella noia que mirava el partit a la grada amb la bufanda blaugrana mentre, al seu voltant, els seguidors de la Reial Societat ballaven d’esquena. No els feia falta mirar a la gespa perquè sabien el que passava; com Becker, que es va tapar els ulls quan va anar amb els seus a celebrar el gol.

Flick va poder sospirar al veure com Oyarzabal fallava a porteria buida en el temps afegit de la primera part; o com Becker es despertava en la segona tirant-li una vaselina a Peña no executada amb precisió amb la defensa blaugrana mirant les musaranyes; o com, una altra vegada l’exdavanter neerlandès de l’Unió Berlín llançava la pilota fora sota pals en ple ball de Take Kubo, gegant a Anoeta.

Notícies relacionades

Un minut de la més gran vergonya

Convulsió a Anglaterra per l’adeu de Lineker a la BBC

Aquesta vegada no en va tenir prou Flick amb rescatar Dani Olmo de la banqueta. Tampoc va resoldre l’irresoluble Ansu. Iñigo Martínez, encoratjat per les esbroncades de la grada, es va passar la nit traient aigua. Sol.

El Barça es deuria sentir orfe sense Yamal. I deuria pensar en aquella idea deixada anar per Irvine Welsh en el seu Trainspotting: "Estic envoltat pels cabrons que em resulten més pròxims, però mai m’he sentit tan sol. Mai de la vida".