Una fogonada de Yangel alleuja i calma el Girona

Temps perquè torni el seu joc i temps, a més, perquè tornin els lesionats. Ara mira ja cap a dalt, a prop de les posicions europees, feliç perquè al cap de Yangel va trobar el premi a l’agònic exercici de resistència que va viure a Getafe. ¿El futbol? Millor ni preguntar. Entre el cap de Yangel i el decisiu peu esquerre de Gazzaniga en la segona meitat es resumeix un triomf reparador.

Únicament eren cinc minuts de partit. Només cinc. Però en va tenir prou perquè Míchel des de la banda aixequés amb energia els braços, instant el seu equip que aconseguís tenir la pilota. Tot just haver-se iniciat el partit, l’hi havia arrabassat el Getafe. I així va passar en la primera meitat fins que va arribar el decisiu cop de cap de Yangel. Pitjor va ser encara per al tècnic de Vallecas en la segona meitat, perquè es va refugiar en l’àrea de Gazzaniga, traient la pilota com si fos un enemic. I ahir ho va ser.

Victòria ‘a l’estil Getafe’

Això explica l’enuig del tècnic del Girona perquè veia que el partit ja es jugava al que volia el seu rival. Era una arrencada tímida, plana i fins i tot freda, perquè no aconseguia ni passar del mig camp, incapaç d’esquivar la treballada pressió del conjunt madrileny. I l’enuig de Míchel anava en augment a mesura que passaven els minuts, perquè el seu equip no tenia la pilota. Ni la personalitat per robar-la. I tenir-la.

Notícies relacionades

Un minut de la més gran vergonya

Convulsió a Anglaterra per l’adeu de Lineker a la BBC

Però va trobar la recompensa en l’única jugada amb sentit que va fer en tot el partit. Es van trobar dos esquerrans –Blind i Bryan Gil– per il·luminar el Girona i acabar amb l’avorriment que dominava el Coliseum Alfonso Pérez. Era, en realitat, un triomf ‘made in Getafe’, obtenint premi enmig de la mediocritat que envoltava la pilota durant el vespre al sud de Madrid. Míchel va tenir fins i tot un ensurt, just després del 0-1 quan Gazzaniga es va tirar a la gespa queixant-se de problemes físics a la cama dreta.

Al final, el porter argentí va poder completar el partit deixant una parada decisiva al verinós tret del turc Bertug. Va ser anul·lat per fora de joc, però el VAR, que ja va salvar el Girona del penal d’Oriol Romeu (la seva entrada va ser centímetres abans que Yellu Santiago trepitgés l’àrea catalana), hauria dictaminat que aquesta jugada (m. 71) hauria significat l’1-1. No es va donar perquè va aparèixer Gazzaniga per defensar casa seva junt amb un equip irreconeixible en el seu estil. Tot i que hi ha alguns dies, i ahir en va ser un, en els quals Míchel assumeix que l’estil queda per darrere de la necessitat.