Ruud amarga un Alcaraz debilitat a les ATP Finals

Desconegut en els seus gestos i en el seu tennis, afligit d’un refredat la incidència del qual va ser fàcilment intuible, Carlos Alcaraz va clavar el genoll en el debut a les ATP Finals contra Casper Ruud (6-1 i 7-5). Una derrota encara remontable, ja que li queden els duels contra Andrey Rublev (demà) i Alexander Zverev, que ahir va batre el rus per un doble 6-4, per passar a les semifinals, però sobretot eloqüent de com de llarga que se li està fent la temporada al murcià.

Casper Ruud, un especialista en terra batuda, un rival davant el qual fins ara mai havia perdut (4-0), que mai en la seva carrera havia guanyat un top 3, va ser el botxí d’un Alcaraz que va rendir a Torí a anys llum de la seva millor versió. No hi va haver llum en el seu tennis ni brillantor a les seves cames, fos per aquest refredat que pateix o perquè els tornejos indoor continuen sent la seva assignatura pendent. Amb dos sets en va tenir prou el noruec davant un Alcaraz que només a mitjans del segon va oferir algun símptoma de fortalesa. Tan passatgers, això sí, que ni el seu rostre va arribar a reflectir-los. "Vaig arribar malalt a Torí", confirmava una estona després l’espanyol, que reconeixia que s’havia sentit "molt feble", amb problemes d’estómac. "No vull que soni a excusa, però quan em sento malament, em sento malament", incidia Alcaraz, que no va poder respirar bé davant Ruud.

L’arrencada del primer set no feia presagiar ni la direcció ni de bon tros la contundència del desenllaç. Va patir molt el noruec per conservar els seus dos primers serveis, i Alcaraz va gaudir un 15-40 al seu favor i va resoldre els seus serveis cedint un sol punt en el seu primer torn. Semblava la calma que precedeix la tempesta dels dies de glòria d’Alcaraz.

No aprofitar les seves oportunitats de break va tornar a ser la perdició del murcià, que en el quart joc es va veure sorprès per una ruptura bastant senzilla del seu rival.

Gestos de frustració

Sòlid en el seu servei, amb bon percentatge de primers (72%) i agressiu en la restada, Ruud es va menjar la moral d’Alcaraz en el cinquè joc, en el qual va amarrar agònicament un servei que el col·locava 1-4. Una mica desconcentrat, l’espanyol va cedir el seu següent servei i es va acomiadar del set rebent un joc en blanc per a un 6-1 pel qual ningú hauria apostat 40 minuts abans.

Tan eloqüent com el resultat, exagerat en tot cas atès el vist a la pista, era el llenguatge del cos d’Alcaraz, els seus gestos de frustració davant l’error, la seva absència de joia en els moments bons, fos en punts brillants (pocs, en realitat), o en jocs en blanc, com va passar en els seus dos primers serveis de la segona mànega. La seva falta d’alegria, en definitiva.

Notícies relacionades

Un minut de la més gran vergonya

Convulsió a Anglaterra per l’adeu de Lineker a la BBC

Alcaraz no era Alcaraz, mentre que Ruud mostrava una consistència que no sol tenir davant rivals de primera talla, més encara quan no té terra sota els seus peus. Però amb Alcaraz, la resurrecció sempre està a un joc de distància. I va arribar.

Va disposar, després de cinc oportunitats perdudes, de la sisena bola de break en el sisè joc del segon set i no la va desaprofitar. Va ser una falsa alarma. Un solitari raig de llum en una tarda negra. Ruud va recuperar el servei perdut en el novè, va sumar el desè en blanc i va tornar a obtenir un break. Del 5-3 al 5-6 en un sospir. La remuntada total, el 5-7, quatre jocs conquerits sense errades, va ser ja inevitable per a un Alcaraz desconegut. "Si em baso en les meves sensacions d’avui, veig molt complicat pensar en les semifinals. Vull anar dia a dia", va dir.