Alcaraz guanya Rublev refredat i segueix viu en les ATP Finals

Estava viu. Vaja si ho estava. Qui sap el que passarà demà contra Alexander Zverev, però Carlos Alcaraz continua viu i torna a ser ell mateix a les ATP Finals. Encara lluny de la seva millor versió, és clar, lògic després de ser colpejat pel refredat que li va restringir la respiració i li va apagar l’energia, però Alcaraz ha tornat. Ho va demostrar ahir contra un rival tan aspre com Andrey Rublev, a qui va aconseguir guanyar en dos sets (6-3 i 7-6) per recuperar el pols en aquesta Copa de Mestres. Es va arribar a especular que abandonés el torneig, atès el seu estat físic. Però Alcaraz va espantar els fantasmes i la seva debilitat d’ahir és la seva amenaça d’avui, ja que la malaltia haurà d’anar remetent i, fins i tot a mig gas, va triomfar en el segon assalt d’aquestes ATP Finals. Sent contundent i imaginatiu en el primer set, resistent i lúcid en el segon, en el qual l’eficiència de Rublev al servei el va conduir cap a un llarg tie-break del qual finalment va sortir victoriós.

"No ho hauria imaginat fa dos dies, he sigut un altre totalment diferent", explicava després a Movistar+ el tennista espanyol, i confirmava la seva millora verbalitzant el que es va observar durant el partit, que havia recuperat la capacitat física per jugar punts llargs, per córrer i córrer per tota la pista. "Tenia clar com jugar, he sortit amb la idea d’oblidar-me que estava malalt, i acceptar la situació. I que si perdia, no passava res", va afegir el murcià. Però no va perdre.

Una tira per respirar millor

Notícies relacionades

Èpoques àtones

Luis de la Fuente: "La Masia té una salut fantàstica"

Armat amb una tira rosa al nas que el va ajudar "bastant" per respirar millor, Alcaraz va confirmar amb la seva simple aparició a la pista torinesa la primera incògnita, que era precisament la seva participació en el partit. L’entrenament celebrat durant el matí ja dissipava gairebé al complet el dubte sembrat en la vigília pel seu propi entrenador, Juan Carlos Ferrero. Els dos primers jocs van ratificar que el tennista espanyol havia anat millorant.

El 6-3 del primer set va posar Alcaraz a la seva salsa, contundent amb la dreta, imaginatiu amb les deixades, fresc i àgil en els moviments. Un brollador de frustració per a Rublev. No tenia pressa el geni espanyol per ajusticiar el seu rival, conscient que el seu encara delicat estat de salut li podia passar factura de cara a la resta de la setmana si incorria en sobreesforços innecessaris. Tot i que al final va haver de recórrer a la seva empenta per tancar el tie-break del segon set.