L’economia blaugrana

Les llargues hipoteques de Laporta

El president del Barça, després de segellar l’acord amb Nike fins a l’any 2038, culmina una sèrie de contractes de llarga durada que condicionaran la capacitat de maniobra dels pròxims presidents blaugranes.

Les aliances amb Nike, Aramark o Sixth Street coartaran diverses legislatures

Les llargues hipoteques de Laporta
3
Es llegeix en minuts
Albert Guasch
Albert Guasch

Periodista

ver +

Quan el FC Barcelona firma un acord de llarg abast sol proclamar-se des de la propaganda oficial que es tracta del millor contracte de la indústria. S’ha dit ara amb Nike, com es va dir en el passat en anteriors renovacions amb la marca nord-americana, aliat blaugrana des de 1998. El temps acaba sempre per desfasar la realitat del present. No tarda a aparèixer un nou contracte del Reial Madrid, el Manchester United o el Manchester City que es posa per davant en aquesta competició financera. El normal.

Els números i les clàusules de l’acord amb Nike no es coneixen encara de manera precisa, ja que el club blaugrana oficialment no les ha revelat. D’això s’ha queixat Som un clam, un dels moviments opositors actius. Aquest, com qualsevol que vigila la gestió actual, ha lamentat que l’opacitat constitueixi el modus operandi de Joan Laporta en tots els grans tractes que ha firmat, que són uns quants des que va retornar a la cadira presidencial l’any 2020.

Aliances de xifres altes

Laporta, que ha agafat un vol de 14 hores per estar aquesta setmana a Mongòlia –"un assumpte privat", segons el club; tancant un acord relacionat amb les Barça Academy, segons el Govern del país asiàtic–, ha segellat diverses aliances a llarg termini que condicionaran la capacitat de maniobra dels pròxims presidents durant un parell de dècades com a mínim.

Són aliances estructurals, voluminoses, de grans xifres, possiblement ben negociades. No hi ha raons per dubtar-ne. Però limitaran l’autonomia de quatre o cinc legislatures, si l’entitat no perd la seva propietat social pel camí.

Nike és l’última d’aquestes aliances. S’estendrà fins al 2038, segons s’ha informat oficiosament. Abans Laporta va lligar el club als naming rights de Spotify per un període estimat de 12 anys, fins al 2034. El 25% dels drets de televisió van ser venuts al fons d’inversió Sixth Street per 25 anys, fins al 2047, una d’aquestes palanques activades per poder fitxar.

El contracte d’hostaleria i càtering en el nou Camp Nou amb Aramark s’allargarà aparentment fins a l’any 2050. I després està el pack de finançament de la reforma de l’Estadi articulat per Goldman Sachs i JP Morgan i suportat per una vintena d’inversors, l’últim termini de pagament dels quals s’hauria de consumar el 2047.

Per la naturalesa d’alguns acords, els terminis firmats han hagut de ser per força de molts anys. Seria el cas de l’estructura creditícia de les obres al Camp Nou. En canvi, els naming rights firmats amb Spotify resulten finalment d’un abast més aviat curt, si es compara amb la previsió que feia l’anterior junta directiva, que pensava en una vinculació d’almenys 20 anys quan planificava el finançament del nou Estadi.

De l’acord amb Nike només se sap el que el club ha volgut filtrar. Ha exposat xifres molt respectables que milloren, com no pot ser de cap altra manera, el que es va firmar l’any 2016, com els 1.700 milions que pot arribar a cobrar el Barça en 14 anys. Però no s’ha informat de moment quin tipus de clàusules conté, si tindrà algun efecte en BLM, negoci responsable de la gestió del marxandatge que va recuperar Josep Maria Bartomeu, o si va intervenir algun intermediari. És de suposar que hi haurà més informació en l’assemblea extraordinària que ha de ratificar el nou contracte.

El valor de Barça Vision

Notícies relacionades

A Laporta li queda com a gran operació sustentar la valoració de 408 milions de Barça Vision, conglomerat en el qual es va incrustar oportunament Aramark amb 25 milions, i el negoci del qual resulta encara un misteri. N’hi ha que el qualifiquen de fum i n’hi ha que pronostiquen un brillant rendiment. Ara mateix, qüestió de credos.

Però res condicionarà més els comptes del FC Barcelona del futur, i la governabilitat dels presidents posteriors, que la rendibilitat del nou Camp Nou. El càlcul estimat és d’uns 350 milions d’euros d’ingressos anuals per l’explotació a partir del 2026. Si no ho aconsegueix, en un club tan endeutat, nuvolades perilloses. I Goldman Sachs podria en aquest cas intervenir en la direcció de l’entitat. La recuperació de l’interès social pels partits barcelonistes resulta peremptòria.