Pep trepitja territori desconegut

"No faré un pas enrere en absolut. Més que mai vull fer-ho". La veu de Pep Guardiola sonava forta i convincent, malgrat que va encaixar dissabte passat contra el Brighton la seva quarta derrota consecutiva, que el precipita a un escenari desconegut, al qual s’enfronta amb rebel·lia.

Viu la seva novena temporada al Manchester City, club i equip que ha transformat i ha convertit en una referència mundial, apropiant-se de la Lliga –"potser després de set anys guanyant sis Premier Leagues, potser un any un altre equip ho mereixerà", ha dit el tècnic– i s’enfronta a un paisatge mai vist abans. Just en el moment en què es debat sobre el seu futur –acaba contracte el juny del 2025– exposat al profund canvi que es viurà amb la voluntària marxa de Txiki Begiristain al final de temporada. D’aquí uns mesos es viurà al costat blau de Manchester l’inici d’una nova era. ¿Amb Guardiola o sense?

Ell és allà per ell. Guardiola no hauria anat al City si no hi hagués sigut abans Txiki, a qui el club ja ha trobat recanvi en la figura d’Hugo Viana, l’encara director esportiu de l’Sporting de Portugal, que ha vist com el seu entrenador, Rúben Amorim, ja és a Old Trafford dirigint el Manchester United.

Són temps convulsos en un club que viu la millor època de la seva història, amb una Champions a la butxaca que el col·loca entre els grans d’Europa. Enfrontat, això sí, a l’enorme pes que suposa mirar-se cada dia al seu propi mirall després d’encadenar les quatre últimes Premiers de manera consecutiva.

Ni tan sols Guardiola, el 2016, tot just havent sortit del Bayern de Múnic, i per desig propi, podia imaginar el que l’esperava a Anglaterra per reunir-se amb el seu amic de l’ànima. Chelsea i United llavors li oferien més diners i, potser, fins i tot més recursos. Però ell va triar retrobar-se amb Txiki, una de les persones clau en el màgic Barça del sextet perquè podent triar José Mourinho, marca de prestigi i amb palmarès luxós, per pilotar el projecte blaugrana va apostar per un tècnic que venia de Tercera Divisió.

Ara, Txiki se’n va. També se’n va anar el gener passat Omar Berrada, que era director d’operacions del City, i el va acabar fitxant el Manchester United com a nou CEO d’Old Trafford. Però encara es desconeix què farà Guardiola, submergit en un problema esportiu del qual no hi ha precedents.

Ni a Anglaterra ara. Ni a Alemanya abans. Ni tan sols a Espanya en els seus inicis. Té una plaga de lesions que ha minat el seu poder, sobretot defensiu, tot i que no hi ha pèrdua més dolorosa que la de Rodri, la flamant Pilota d’Or, el millor jugador del món. I el millor per al tècnic perquè donava sentit a tota la seva idea, cosint el City.

Rodri i 10 baixes més

Descosit va, a més, per l’esvoranc en l’eix de la defensa amb les baixes de "els quatre centrals", com va recordar Guardiola en al·lusió a Rúben Dias, Stones, Akanji i Aké, que eren a la banqueta però no podien ni sortir a jugar. De Bruyne està tornant, però lentament dels seus reiterats problemes físics, Doku està lesionat i Grealish també. Foden no ha anat amb Anglaterra per problemes físics. Oscar Bobb i Matheus Nunes també estan de baixa.

No és, per tant, el City de la temporada passada. Un equip que es va reforçar de manera austera en el mercat estiuenc perquè només va invertir 25 milions per reclutar Savinho, que va brillar al Girona, però pertanyia al Troyes, i va rescatar Gündogan, a qui ja no volien a Barcelona. "¿Com es compara amb anys anteriors? En aquelles temporades teníem jugadors", va dir l’entrenador, negant que ho utilitzi com una excusa.

Tot i que és una realitat. El Liverpool d’Arne Slot, l’entrenador que ha fet oblidar Jürgen Klopp en temps rècord, vola per la Premier, aprofitant aquesta provisional caiguda citizen. Ja li treu cinc punts d’avantatge, observant a nou Chelsea i Arsenal. A Guardiola, ara mateix, no li arriba, que diria Messi, per competir cada tres dies, malgrat que els registres golejadors de Haaland es mantenen intactes: 15 gols en els 16 partits oficials.

I aquells 11 dies tràgics simbolitzen els problemes de l’equip. Genera molt, però marca poc: quatre gols en quatre partits. Intimida, però no sentencia, enyorant els gols de Foden o els xuts llunyans de De Bruyne que esquinçaven els rivals. Tottenham (2-1), Bournemouth (2-1), Sporting de Lisboa (4-1) i Brighton (2-1) han sabut castigar una defensa irreconeixible, que ha encaixat 10 gols en 11 dies que han anat de derrota en derrota.

"Normalment la gent perd partits. Sempre hi ha una primera vegada a la vida", va explicar Guardiola després de sentir un càntic dels aficionats del Brighton en què li auguraven ben poc futur al City, "¡¡¡T’acomiadaran demà!!!".

No és aquest, no obstant, el pla de la propietat del club anglès, que confia que el tècnic accepti l’oferta de renovació per completar una dècada a Anglaterra trencant tots els registres que va tenir prèviament a Barcelona (cinc anys, quatre al primer equip i un al filial) i Múnic (tres temporades). Tot i que si renova haurà de traçar aquest camí ja sense Txiki, aparcant, de moment, l’últim destí que té a les banquetes. ¿Quin? Dirigir una selecció que li permeti viure l’experiència d’un Mundial des del banc.

Notícies relacionades

Alcaraz s’acomiada de les ATP Finals contra un immens Zverev

La primera oportunitat

"Diria que una part de la meva vida se’n va amb Txiki", va confessar quan es va fer oficial la marxa del guipuscoà. Potser per això, just ara que trepitja un territori desconegut, es rebel·la. I no ho fa sol. "¡Que dubtin de nosaltres! ¡Que dubtin", va confessar Rúben Dias a la BBC, mentre entenia com a "normal" aquesta mala ratxa del seu equip. "És normal perquè molta gent vol fer-nos" caure, va afegir el central portuguès.

"Aquest és el meu repte el nostre repte. M’agrada afrontar-lo. No faré un pas enrere", va proclamar amb energia Guardiola. "En absolut. Més que mai vull fer-ho i ho intentarem de nou".