Un Barça juganer traumatitza el Madrid amb una lliçó de futbol

Un Barça juganer. Que gaudeix, balla i degusta cada minut amb la pilota. Que no té ni un indici de complexos i que, davant el Reial Madrid, suma al seu futbol letal un tema personal. Mai hi ha prou gols, ni regats ni mostres de la seva brillantor davant el conjunt madridista. No n’hi ha prou amb marcar, cal golejar. Perquè amb els colors no es negocia ni s’escatimen esforços. I no ho fan perquè toqui o perquè hagi de ser així, sinó perquè saben el que significa per a l’entitat de la qual són referents. El Barça va arribar a Valdebebas amb ganes de tot i no va defraudar (0-4).

Aquest Barça no dubta i, si contra algú treu les empentes, és contra el Reial Madrid. El conjunt de Pere Romeu va arribar a Valdebebas a esfondrar qualsevol especulació possible. Ni el Madrid ha retallat distàncies amb elles ni les blaugrana han baixat el pistó. Aquest equip és imparable, totalment devastador. I en va tenir prou amb tres minuts per superar Missa. Patri Guijarro va posar la punteta de la bota per rematar una pilota que pentinava Alexia després d’un córner. La va punxar lleument i la va enviar al fons de la xarxa. Arribaven els primers somriures i una abraçada grupal. Començava la festa i Patri pretenia portar el ritme.

Somriure trapella

La que sempre posa música al vestidor també la va posar sobre el verd de l’Alfredo Di Stéfano. El Barça va ballar el Reial Madrid. El va superar amb gust, vorejant la ridiculització, i anul·lant el poc futbol que va presentar el conjunt d’Alberto Toril. Van assestar diverses estocades les blaugrana abans que li caigués la pilota a Patri a uns tres metres de la frontal de l’àrea. Va ser com a caiguda del cel (després d’un mal rebuig de la defensa blanca). Només va haver d’acomodar-se-la a la dreta i la va rebentar. El guijarrazo es veia venir en el clàssic. És el seu escenari predilecte per deixar els seus gols marca de la casa. Va superar Missa i va celebrar amb una pinya que va cedir el testimoni a Claudia Pina.

Que algú t’estimi com Pina estima el Barça. Amb aquesta mirada d’afecte, de voler-te cuidar en cada moment, dient molt, tot i que sense paraules. Al rostre de Pina es dibuixava aquest somriure trapella de les grans ocasions. Els seus partits favorits són contra el Reial Madrid. Graham va aprofitar per posar una pilota a l’espai amb música a Pina, que l’esperava a prop del segon pal. Va rematar amb força. Amb la decisió de qui porta esperant aquest dia durant mesos. Mentre la pilota anava entrant a la porteria va arrencar a córrer agafant-se la samarreta. Un somriure de mig costat va ser el preàmbul del seu petó a l’escut.

El barcelonisme va arrasar el Reial Madrid. Aquest sentiment va portar enlaire l’equip que, malgrat que en la segona part no va ser tan fluid, va continuar dominant. Alèxia Putellas s’ajustava el braçalet amb la senyera. Mirava a un costat i a un altre buscant la pilota quan Aitana la va recuperar i va arrencar per la banda contrària. Després de passar subtilment per les botes de Kika, l’esfèric es va trobar amb Alèxia dins de l’àrea. La capitana va marcar amb l’exterior el seu gol número 199 amb el Barça i, a més de reblar el final del clàssic, va superar Luis Suárez com a tercer màxim golejador.

L’estima a uns colors i la demanda d’un respecte més que merescut per a un equip que ho ha guanyat tot. El Barça va tornar a regnar i el Madrid va anul·lar-se davant l’ocasió. De nou, el clàssic és culer. No hi ha lloc a dubtes.

Reial Madrid: Missa; Oihane (Navarro, m. 70), Mendez, Lakrar, Olga; Angeldahl (Toletti, m. 56), Teresa (Caicedo, m. 56); Feller (Shei, m. 70), Leupolz, Weir; Redondo (Brunn, m. 56)

Notícies relacionades

Bagnaia ajorna la victòria de Martín a Montmeló

La vida continua igual

FC Barcelona: Cata Coll; Ona Batlle, Paredes, Mapi, Brugts; Aitana, Patri, Alexia (Sydney, m. 94); Graham (Vicky, m. 75), Pajor (Kika, m. 76) i Pina (Walsh, m. 61).

Gols: 0-1 (m. 3), Patri Guijarro; 0-2 (m. 22), Patri; 0-3 (m. 39), Pina; 0-4 (m. 86), Alexia.