De la "por" a la il·lusió de triomfar

Jorge Martín, de 26 anys, no només és el cinquè campió espanyol de la màxima categoria, sinó que ha aconseguit una cosa que no s’aconseguia des del 2001, és a dir, ser campió del món de MotoGP formant part d’un equip satèl·lit, privat. Abans d’ell ho va aconseguir l’italià Valentino Rossi, amb Nastro Azurro i l’Honda NSR500cc.

"Ha sigut un campionat molt dur, amb molts alts i baixos, una autèntica muntanya russa de sensacions, pujades i baixades, però sempre m’he sentit molt recolzat per tots els meus, des de la família fins als mitjans de comunicació, sempre", va dir al baixar del podi de Montmeló. "No he tingut un camí fàcil, ni jo ni els meus, però ningú va dir que els somnis, els autèntics somnis, els grans, l’únic que tenia, seria fàcil". Martín va assenyalar així mateix que el salt més gran respecte a l’any passat, "quan no estava preparat per guanyar el títol", ha sigut el treball que ha portat a terme amb el seu psicòleg Xero Gasol. "He passat de córrer amb por, però no por de fer-me mal, sinó de no poder guanyar, a córrer amb la il·lusió de guanyar. I aquest canvi, al llarg de tot un any, al llarg de 20 caps de setmana i 40 carreres, es nota molt".

L’emoció dels pares

En aquest sentit, el campió va explicar que aquesta mentalitat ha sigut la que, a mitja carrera, li va servir per netejar la seva ment quan va començar a veure, a les grans pantalles del circuit, els seus pares emocionats al box del Prima Pramac. "Els veia patir i vaig pensar: ‘Va, que encara no està fet’. Quan faltaven set voltes, va ser la primera vegada que vaig mirar les pantalles i em vaig tranquil·litzar perquè, tot i que tenia Pecco i Marc davant de mi, lluny, vaig veure que Aleix [Espargaró], em protegia l’esquena. Tenia el meu millor amic protegint-me i no podíem fallar".

Martinator va reconèixer que, al veure l’Ángel i la Susana, els seus pares, va començar a pensar en els macarrons que la seva mare li preparava per portar-los al kàrting i els milers d’hores extres que va haver de fer el seu pare perquè ell pogués tenir els mitjans per poder córrer. "I tot allò em va acabar provocant una pluja de llàgrimes al casc, a l’última volta, sí, sobretot, quan vaig creuar la meta. Ha sigut un xoc", va explicar.

Notícies relacionades

Barça i València s’entreguen a un duel anotador (102-99)

Suspès l’Europa-Sant Andreu per la caiguda d’una tanca

El nou campió del món, que aquest dimarts debutarà pilotant, en el primer test del 2025, la futura Aprilia ("Encara no sé si m’emportaré el núm. 1 al meu nou equip, tot i que sí que m’emporto dues estrelles, sobretot la grossa"), va tornar a agrair tant a Ducati com a Bagnaia el seu immaculat comportament. "No he pogut tancar el cercle amb la meva marca, ja que han escollit Marc [Márquez] per ser company de Pecco el 2025, però ha sigut un viatge meravellós".

Va estar a punt de dir allò de "ja em puc morir tranquil", però sí que va reconèixer que, a partir d’ara, la seva vida serà diferent. "He après a viure el present, m’he passat la setmana escoltant consells. He viscut amb massa soroll al voltant, però també he sabut aïllar-me", va acabar dient.