Una lluita sense combatents definits per a la RFEF
Pablo Lozano, president de la Federació Andalusa, és el que més suports té entre les territorials; Salvador Gomar, de la valenciana, es va postular al seu dia, i l’‘outsider’ Juanma Morales ja ha presentat la seva candidatura de cara a les eleccions del 16 de desembre.
Dijous passat es presentava a Madrid la que és fins ara l’única candidatura a presidir la Reial Federació Espanyola de Futbol. La de Juanma Morales, CEO del grup IFA, gegant de l’alimentació, càrrec que abandonarà el desembre, quan espera estar al capdavant de l’òrgan federatiu, que celebra les seves eleccions el pròxim 16 de desembre. "Som l’única proposta, de moment", responia el candidat de Pasión y Gestión. Perquè internament, els barons de les territorials estan agitant el tauler d’escacs, en què Pablo Lozano, president de la Federació Andalusa, és la peça més important.
Morales és un outsider, un perfil que, malgrat la seva declarada passió pel futbol, procedeix de fora del búnquer que conforma una estructura que es retroalimenta. En la seva presentació va aparèixer envoltat de perfils importants que integren la seva candidatura, com Luis Milla, exjugador del Reial Madrid i el FC Barcelona, però el més important, exseleccionador sub 21, algú, per tant, coneixedor de l’estructura. Al seu costat, David Silva, campió del món; a més d’Amanda Sampedro i Virginia Torrecilla, que es va retirar al gener.
A la candidatura són ben conscients del repte que suposa aconseguir 21 avals d’una estructura en la qual hi ha els seus propis rivals. "Si els aconseguim, llavors li veuran les orelles al llop. Portem més d’un any de feina i som conscients que hi ha una voluntat de canvi", diu el seu entorn.
La candidatura de Morales pretén trencar amb el passat, com evidencia el seu desig de limitar a vuit anys els mandats o que la Supercopa d’Espanya es deixi de jugar a l’Aràbia Saudita quan es compleixi el contracte. Però de nou, això suposa anar contra un establishment que no es modificarà en excés amb les eleccions a l’Assemblea General que se celebraran dilluns, 25 de novembre del 2024, el pròleg de les presidencials de dilluns, 16 de desembre.
En aquest context, el futurible president de la RFEF, en aquest moment, continua estant dins de l’estructura. El nom que més sona entre els barons, els presidents de les territorials del futbol nacional, és el de Pablo Lozano. Cordovès de 45 anys, té una carrera política molt lligada al PSOE.
En el futbolístic, Lozano es va refermar com un dels barons més poderosos al convertir-se, el 29 de juny del 2022, en vicepresident esportiu de les categories inferiors de les seleccions nacionals masculines d’Espanya.
Barons territorials
Notícies relacionadesDels nou vicepresidents que tenia la federació abans que Luis Rubiales els cessés a tots i deixés només l’extremeny Pedro Rocha al comandament, dos eren els favorits per rellevar el de Motril. Un, el mateix Rocha, expresident de la Federació Extremenya, que no podrà presentar-se a aquestes eleccions a la federació tret de gir judicial d’última hora i que prosperi el recurs d’apel·lació. I l’altre és Lozano, que presideix la Federació Andalusa des del 2019.
Molts barons territorials assenyalen també el valencià Salvador Gomar, que al febrer va confirmar la seva idea de postular-se. No obstant, els dies passen i no hi ha notícies de la seva candidatura ferma ni de la de Lozano.
- Un carril de circulació travessarà la base de l’antiga tèrmica del Besòs
- El clàssic de la Lliga F Un Barça juganer traumatitza el Madrid amb una lliçó de futbol
- MOBILITAT URBANA Bicicletes i patinets no podran circular per la vorera excepte si porten menors
- Les conseqüències de la dana El Cecopi i l’Aemet desmenteixen Carlos Mazón
- Premier League Pep trepitja territori desconegut
- Per salvar el planeta caldrà un bilió de dòlars anuals
- La meitat de les víctimes de la dana van morir en plantes baixes o en garatges
- Cau una banda vinculada al càrtel de Sinaloa que va assassinar un home a BCN
- Vuit persones mortes per accidents de trànsit en un cap de setmana negre
- Catalunya obre quatre centres d’atenció actius les 24 hores