La vida continua igual

Bombos i clarinets anunciaven el clàssic més igualat. Un desig més que una realitat. El Reial Madrid només havia encaixat tres gols en nou jornades. Tots de cop en 39 minuts. Quan va topar amb el Barça. Les dones van repetir el 0-4 del masculí per tornar a avergonyir el club blanc. Quinze partits del femení, quinze derrotes.

La vida continua igual en el futbol femení, amb un Barça que està massa lluny de tots. Pere Romeu manté viva la flama de l’ambició, heretat l’equip de Jonatan Giráldez. Florentino Pérez no s’acosta a Valdebebas, com si el considerés un territori hostil –ho semblava ahir a la nit amb els càntics de "ser del Barça és el millor que hi hi ha" i "boti, boti, boti, madridistia qui no boti"-, indiferent a l’immobilisme d’Alberto Toril, amb el mateix abric des del 2021.

El Barça és una altra dimensió per l’execució del seu futbol, pels conceptes amb què treballa, per la velocitat amb què es desplega, en una superioritat física i tècnica que de vegades es tradueix en el resultat. No va passar a Valdebebas. Ho va evitar Missa Rodríguez, que va barrar el marcador. "Hauríem d’haver marcat bastants més gols", opinava Claudia Pina, després d’anotar el 0-3.

Notícies relacionades

Bagnaia ajorna la victòria de Martín a Montmeló

Estadis i veïns, una convivència difícil

El primer i el segon van ser obra de Patri Guijarro. La versió femenina de Sergio Busquets. Potser millorada. Valgui el símil per identificar la posició de migcampista que ocupen i la injustícia de la falta de reconeixement que pateixen, sense una trista targeta d’invitació per a la Pilota d’Or.

Patri, 26 anys, desena temporada, va sublimar Busquets, el model del 6 en la numerologia del Barça. Patri és la 12, té més radi d’acció, multiplicada la seva capacitat golejadora. Va marcar el 0-1 al rematar un córner al costat del segon pal i va firmar el 0-2 amb un xut enverinat des de fora de l’àrea perquè la vida continuï igual.