"El treball guanya el talent"

Ningú, cap de nosaltres, se’n va a treballar i s’emporta la família posada. Ningú s’emporta la seva dona i fills a l’oficina. Ningú se’ls emporta a classe, al despatx d’advocats, a fer classes a la universitat i els asseu a primera fila dels pupitres. Ningú. Aleix Espargaró, sí, Aleix Espargaró s’emporta, a un munt de grans premis, fins i tot a les Amèriques, a Àsia, a Austràlia, al Japó, ja no diguem per Europa, Laura Montero, la seva dona, i el Max i la Mía, membres durant els últims anys del pàdoc de MotoGP. ¿Per què? Potser perquè, com va reconèixer el mateix Aleix, diumenge, a Montmeló: "MotoGP és la meva vida. I és la vida dels meus. Tot el que tinc jo i tot el que tenen ells ho dec a MotoGP".

El gran dels Espargaró, que diumenge va córrer el seu últim gran premi, és a dir, el núm. 339 (n’ha guanyat només tres, ha aconseguit 7 poles, 5 voltes ràpides i 12 podis), cosa que no significa que deixi de córrer, que es jubili, potser pot considerar-se una jubilació activa ja que, demà mateix, pujarà a l’Honda 2025 per convertir-se en pilot provador de l’equip que dirigeix Alberto Puig, ha aconseguit una cosa que no va aconseguir ni Valentino Rossi: deixar el Mundial a la cresta de l’onada, a dalt de tot, gairebé, gairebé, al podi, ja que va acabar quart el GP Solidari, que va guanyar Pecco Bagnaia i va coronar el seu amic de l’ànima Jorge Martín com a nou campió del món de MotoGP. "Era una cosa que tenia al cap abans d’anunciar que aquesta seria la meva última temporada en actiu: no vull acabar malament, no vull arrossegar-me, vull deixar-ho intentant guanyar, estant a dalt, lluitant pel podi". I això va ser el que va fer.

"Estic molt agraït a aquesta vida, a la vida que m’han proporcionat les motos. He sigut molt feliç i només desitjo que tots els que m’han vist córrer s’ho hagin passat bé", va dir Aleix, que reconeix que va haver de ser "més pacient i constant per tenir un millor rendiment. Però no em penedeixo de res, no, no, ¡ni parlar-ne!".

Aspirar sempre al màxim

Notícies relacionades

Un cirurgià suec acaba per fi amb el dolor de Christensen

Serrat no tenia raó

Aleix va explicar que va ser un gran premi de bogeria. "Molt emocionant, molt carinyós, ja que cada vegada que entrava al box hi havia una sorpresa. He tingut molta sort d’acabar la meva carrera en aquest equip, en aquesta fàbrica i amb aquesta meravellosa gent. Sé que no m’oblidaran, m’ho han confessat, però tampoc podré desprendre’m del carinyo que m’han donat".

Aleix, que va rebre l’aplaudiment de la sala de premsa del Circuit Barcelona-Catalunya quan, a les 17.00 hores, va pujar a acomiadar-se de tots, va insistir que se sent un privilegiat. "Pot ser que algú hagi tingut la mateixa sort i felicitat, però més no". I va concloure: "No s’ha de llançar mai la tovallola. M’he enfrontat a pilots molt millors, amb millors motos, amb més talent i els he plantat cara, de vegades, fins i tot els he guanyat i això val molt. Almenys per a mi. El treball guanya el talent".