2025, any usense Cavendish
El britànic es retira del ciclisme després de dues dècades guanyant esprints i després de batre amb 35 victòries d’etapa el rècord de Merckx en el Tour. Robert Gesink i Luis Ángel Maté també se’n van.
Marcel Wust va ser un dels millors velocistes a finals del segle XX. L’any 2000 va haver de deixar el ciclisme després de perdre l’ull dret en una caiguda durant un critèrium d’exhibició a França. Sempre explicava que els esprínters, si volguessin, podrien pujar les muntanyes molt més ràpid a com ho fan en carreres com el Tour. Deia Wust que qualsevol d’ells, a màxim esforç, arribaria a 10 minuts dels escaladors, però que convenia estalviar energies i resultava més pràctic creuar les muntanyes a un temps escandalós dels líders.
Mark Cavendish, nomenat sir pel rei Carles III, va confirmar al juliol i al Plateau de Beille la vella teoria de Wust. Aquell dia, quan va arribar a peu de port, Tadej Pogacar ja aixecava els braços després d’una nova exhibició. Cav, com tots el denominen, va ser advertit que o accelerava o arribaria fora de control, cosa que es traduïa a quedar eliminat del Tour. Cavendish va accelerar.
Ara resulta gairebé impossible agafar-se al cotxe perquè milers de càmeres instal·lades als telèfons mòbils capten la situació, absolutament prohibida. Els mòbils van fotografiar un Cavendish que ascendia pel Plateau com si s’estigués jugant la victòria. Mai se l’havia vist tan ràpid per uns paratges que sempre li han resultat esquius. Va realitzar un temps que l’hauria fet arribar al cim entre els 40 millors de l’etapa. Va salvar el fora de control i una setmana més tard va acabar el Tour. Va ser l’últim de la classificació. Es va passar sis hores més que Pogacar a sobre de la bici per finalitzar la seva última ronda francesa, en la qual va batre el vell rècord d’Eddy Merckx a l’aconseguir, és clar, a l’esprint, la 35a victòria en la prova.
L’hereu de Cipollini
Cavendish, per a molts observadors del ciclisme, ha sigut potser el millor velocista de la història i l’hereu de Mario Cipollini, el rei Lleó, amb un caràcter furibund que no té res a veure amb el del corredor de l’illa de Man, que es va retirar oficialment del ciclisme aquest mes a Singapur. Allà va aconseguir la seva última victòria en un critèrium organitzat pel Tour i va comunicar que el 2025 serà l’any u sense el corredor britànic en el pilot. A les 35 victòries en la ronda francesa s’hi afegeixen les 17 aconseguides en el Giro i les tres aconseguides a la Vuelta i altres èxits de prestigi com una Milà-San Remo i un Campionat del Món.
I també ha sigut la baixa més sonada en un 2024 que ja fa setmanes va col·locar el rètol de tancat per vacances. Cavendish es retira amb 39 anys; bona part del Tour el va passar animat en les etapes per la seva dona i els seus quatre fills. "Durant gairebé 20 anys he fet el que més m’agradava en un esport on sempre vaig mirar de marcar la diferència", va dir com a missatge de comiat. És no dels pocs que han portat els jerseis groc, vermell i rosa de les tres grans rondes per etapes.
Romain Bardet, el nen mimat de França, va ser el que els va fer somiar trencar el malefici dels 40 anys que es compliran al juliol sense que un dels seus guanyés el Tour. Dues vegades va pujar al podi dels Camps Elisis (segon el 2016 i tercer el 2017, per un segon davant Mikel Landa). Si bé és cert que mai va estar en veritable disposició de guanyar-lo a Chris Froome, va fer creure als francesos que estava en condicions d’arribar de groc a París. I de groc va acabar al juliol la primera etapa, a Itàlia, en el que va ser el seu últim Tour. Ja a l’estiu va anunciar que es retirava, tot i que de manera diferida ja que estarà en competició fins a la celebració del Critèrium del Dauphiné, la festa que anuncia al juny que el Tour ja és a la cantonada.
Captivat pel gràvel
Bardet se’n comença a anar amb certa decepció i disgust amb el ciclisme contemporani. "Ens dirigim cap a un ciclisme on l’interès competitiu es redueix àmpliament i et preguntes si val la pena lluitar per acabar una carrera en sisena o setena posició". Captivat pel follet del gràvel, no acabarà de penjar la bicicleta en un ciclisme francès d’incert futur.
Notícies relacionadesUn neerlandès, Robert Gesink (38 anys), i un andalús, Luis Ángel Maté (40 anys), tanquen el cercle de retirades il·lustres del 2024, com dos destacats representants del ciclisme de pencaires, la segona línia tan important perquè els grans líders col·leccionin triomfs. Tots dos –seduïts també pel gràvel– van anunciar la retirada en la Vuelta. Gesink baixa de la bici de carretera amb 10 Tours (cinquè l’any 2010), 11 Vueltas (sisè el 2009 i el 2012) i tres Giros després d’haver sigut corredor de confiança sobretot de Primoz Roglic en els últims anys en actiu.
Maté, que va acabar la seva etapa ciclista a l’equip de l’Euskaltel, va córrer sis Tours i 12 Vueltas, moltes vegades en escapades, amb quatre triomfs professionals però amb un pilot que sempre li va mantenir l’admiració.
