Tres hores que van canviar el Barça

Amb la serenitat dels 59 anys i el sentit comú de l’experiència, aquella tarda del 22 de maig, a Londres, Hans Dieter Flick (Heidelberg, 24 de febrer de 1965) iniciava la transformació del Barça. Aquesta trobada, la primera trobada, es va produir en un hotel. Hi havia tres persones al voltant de la taula, mentre cremava la Barcelona culer. Havia de ser un viatge secret, però quan van aterrar a Anglaterra ho sabien tots. Fins i tot Xavi Hernández.

Esperar el moment

Hi va haver un dia en què el director esportiu del Barça, Anderson Luis de Souza, va creure arribat el moment de buscar entrenador. Des del 27 de gener sabia, va saber, per sorpresa, com tothom, que Xavi renunciava a seguir a partir del 30 de juny. Deco no coneixia els plans del tècnic i d’una decisió que deia haver pres "amb temps", i que manifestava aquella freda nit de gener després del cataclisme contra el Vila-real (3-5) davant la cúpula del club.

Deco va deixar passar el temps, sense prendre decisions perquè no es filtressin i que la figura de Xavi, llegenda del barcelonisme, no es veiés erosionada amb cinc mesos de competició per davant, amb la Champions en joc i remotes possibilitats a la Lliga. Havia de buscar entrenador si prenia per certa la paraula del seu antic company, tot i que, a poc a poc, Xavi reobria la porta a la continuïtat en el club.

Els noms de futurs candidats eren al cap de Deco. Era un secret a crits, no obstant, que hi havia un lloc de feina vacant al Barça. Fins que Xavi es va desdir del tot, i va assegurar a Joan Laporta que podia ser campió amb aquesta plantilla l’any vinent. Estava a punt d’acabar l’abril, i el que havia acabat era la possibilitat que el Barça conquerís un títol, apallissat a casa pel París Saint-Germain (1-4) i vençut al Bernabéu (3-2).

El pla era irrealitzable

Laporta va creure Xavi en el sopar de casa seva (el famós pacte del sushi), i tan convençut va quedar que l’endemà el club va muntar una roda de premsa per escenificar el retrobament del divorci verbal ajornat del gener. El president va trigar a adonar-se que el pla de Xavi era irrealitzable, perquè el tècnic va verbalitzar que seria campió canviant mig equip titular, i això era irrealitzable. El calendari havia avançat a la segona quinzena de maig.

Havia arribat el moment en què Deco havia d’explorar altres opcions després que la primera, la de Luis Enrique, s’hagués volatilitzat instantàniament. Ni tan sols va arribar a parlar amb ell. Luis Enrique feia pocs mesos que era al PSG. El director tècnic va agafar un avió cap a Londres, amb Bojan Krkic, coordinador de l’àrea de futbol, i es va reunir en un hotel amb Flick. Un nom que va sentir en la crisi del gener i que Laporta emmagatzemava a la memòria.

Era un dels candidats del president en "la via alemanya" que pretenia seguir en la campanya electoral del 2021. De fet, era el primer de la seva llista, inabastables Jürgen Klopp (Liverpool) o Julian Nagelsmann, aquest per car. Tenia una clàusula al Leipzig de 20 milions que va abonar després el Bayern de Múnic.

Però Flick era inviable, sent com era el seleccionador d’Alemanya. Ho va ser fins al setembre del 2023, després d’haver sigut també coordinador i director tècnic de la federació alemanya. A la seva edat tenia una llarga carrera. Laporta havia hagut de quedar-se amb Ronald Koeman –mai va ser el seu entrenador, fitxat abans per Josep Maria Bartomeu– i va triar Xavi, que era l’elegit de Víctor Font, el candidat que va perdre les eleccions del març del 2021.

Però en la crisi del gener a Montjuïc, Flick era a l’atur i el lloc d’entrenador del Barça quedaria vacant. Ningú va haver de dir-li que podia sorgir l’oportunitat de recalar en un equip al qual somiava dirigir. Un club fascinant, potser tan o més enrevessat com el Bayern que va convertir en únic. O el segon únic, si hem de ser francs, amb el sextet que l’emparentava al Barça de Pep Guardiola.

Un departament físic

Deco i Flick van acudir ben preparats a Londres. Deco tenia al cap la remodelació del departament de preparació física. Un projecte de club, aliè a l’inquilí de la banqueta blaugrana, liderat per Julio Tous (va treballar amb Rijkaard), juntament amb Pepe Conde (venia del Sevilla), Rafa Maldonado (de la Reial Societat) i Germán González (de l’Udinese).

Deco va exposar a Flick la delicada realitat del Barça i el context econòmic concret que desconeixia el tècnic alemany: les limitacions del fair play per invertir, acomiadar i fitxar i les idees originàries sobre el futur d’alguns futbolistes de la plantilla. "A mi m’agrada aquest Barça", va dir Flick a Deco. L’entrenador alemany veia potencial en aquella plantilla i la seva opinió no ha canviat. La composició fonamental és la mateixa.

Van marxar els cedits (Joao Cancelo, Joao Félix, Oriol Romeu), i els que acabaven contracte (Sergi Roberto i Marcos Alonso). Tots tindrien un recanvi perquè el que necessitava l’equip era reforçar-se, no debilitar-se. Tot i que els relleus eren del planter. Héctor Fort, Ansu Fati (tornava del Brighton) i Marc Bernal en els tres primers casos; la polivalència de Marc Casadó el convertia en el recanvi del multiusos Sergi Roberto, i Gerard Martín seria el segon lateral esquerre. La novetat més gran ha sigut el fitxatge de Dani Olmo per reforçar gol i la polivalència l’atac. Va ser llavors quan es va alliberar Ilkay Gündogan.

L’inesperat whatsap

La reunió discorria fluida malgrat que eren tres persones que s’acabaven de conèixer. Parlaven tranquil·lament en anglès, mentre a Barcelona augmentava el soroll perquè la cita s’havia filtrat. Ells anaven a la seva. Fins que en aquesta cimera, que es va prolongar prop de tres hores, Flick va rebre un inesperat missatge al telèfon. Era un whatsap d’un conegut de Barcelona, que li preguntava amb qui estava reunit. El tècnic no va contestar; ho faria Deco per ell a la seva tornada a la ciutat.

La xerrada va aprofundir sobre el futbol. Flick tenia una carpeta de cada futbolista del Barça. I de cada un del Barcelona Atlètic, remarcats els noms de Marc Bernal, Marc Casadó i Pau Víctor. No tenia una feina diària a Alemanya, però tampoc es mantenia ociós. Va invertir el temps per si li trucaven des del Camp Nou. Va mantenir discretes reunions amb gent de l’univers Barça: va marxar a Manchester per parlar amb Pep Guardiola i va tenir un llarg sopar amb Domènec Torrent, que havia sigut ajudant de Guardiola al Barça, el Bayern i el City.

Es va amarar de la cultura blaugrana escoltant els que més en sabien. I el que sabia Hansi és que si li trucaven desitjava estar preparat. Amb els seus col·laboradors Marcus Sorg (58 anys, a qui va conèixer i va assumir d’ajudant a la selecció) i Toni Tapalovic (43 anys, expreparador de porters en el Bayern de Múnic) assumiria el repte. Al grup se li sumaria Heiko Westerman (41), que ajudaria en el treball defensiu i en l’idioma espanyol pel seu passat en el Betis. Va pensar a convèncer Thiago Alcántara perquè li obrís les portes del vestidor. Tot i que fossin dos mesos durant l’estiu. Potser Thiago torna aviat.

El model de joc de Flick era molt pròxim a l’ideari implantat al Barça, com s’ha observat. L’estil blaugrana és fàcilment reconeixible i enclou unes consignes claríssimes a ulls d’un entrenador de màxim nivell. La dificultat és ensenyar-les i executar-les, perquè contravenen l’estàndard convencional de seguretat.

Flick va aparèixer amb un treball previ fet i això el va ajudar a poder accelerar els terminis d’adaptació. Abans de trepitjar Barcelona coneixia el que hi havia en el primer equip i en el filial. Sabia més de La Masia que el que molta gent pensava.

Una setmana després

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

La defensa avançada, aplicada fins a uns límits insospitats, és el matís que crida més l’atenció respecte dels últims anys. La perfecta implantació per desactivar els rivals, prova, a més, l’exigència del treball i les hores invertides des del primer dia de pretemporada. Com la velocitat en la construcció del joc d’atac, característica, d’altra banda, d’aquell Bayern demolidor del sextet.

Una setmana va trigar Flick a volar cap a Barcelona, prova de la predisposició del club i l’entrenador per ajuntar els seus camins. El 29 de maig, tres dies després que acabés la Lliga, set del partit de Londres, posaven Flick i Laporta després de firmar un acord per dues temporades. El president ja tenia l’entrenador que sempre va voler. I el Barça és ara un equip que agrada a tothom.