Derbi català de mons oposats

Durant l’era Chen, l’Espanyol ha viscut el trauma de dos descensos, transformat en una trituradora d’entrenadors i directors esportius incapaç de trobar un projecte estable i sòlid. Així està encara. En el Girona, en canvi, s’aposta per la continuïtat que l’ha transportat a l’èxit més absolut. El 2014 va aparèixer per Montilivi Quique Cárcel, procedent del l’Hospitalet, per dissenyar l’estructura esportiva. Des d’aleshores no s’ha mogut del seu despatx, malgrat haver pujat a Primera i haver descendit a Segona, i tot i xocar, a més, amb la depressió de quedar-se dues vegades a la vora del play-off.

La força d’una idea

Una vegada elegit Míchel fa només tres anys i mig, l’equip s’ha disparat cap a l’elit, i va acabar la Lliga passada com a tercer, només superat pel Madrid i pel Barça, volant cap a la Champions. N’hi ha prou de comparar l’aparició i consolidació del tècnic de Vallecas, que estava a l’atur després de ser acomiadat de l’Osca, amb el tràfec viscut a Cornellà-el Prat. Tant a la banqueta (han desfilat sis entrenadors) com al despatx (ocupat per tres directors esportius), agreujat tot per la crisi econòmica.

Mentre Cárcel i Míchel solidificaven la idea del Girona, avalada per la propietat que va patir un canvi amb l’entrada de Marcelo Claure, un empresari bolivià, el 2017, a l’adquirir el 35% de les accions, l’Espanyol s’entregava a Vicente Moreno, l’interí Luis Blanco, Diego Martínez, Luis García, Ramís i ara Manolo González. O sigui, un tècnic per al Girona, sis per a l’Espanyol. O si es vol, també, un director esportiu a Montilivi (Cárcel) i tres a Cornellà (Rufete, Catoira i Fran Garagarza).

Números vermells periquitos

Aquestes diferències en els models es traslladen a la gestió. Chen va comprar el club, però el dirigeix a distància sense gairebé trepitjar Barcelona, mentre que Pere Guardiola està connectat a l’instant acudint amb freqüència a Girona. L’Espanyol viu ara, a més, una delicada situació econòmica, al conèixer-se que les pèrdues de la temporada passada arribaran fins als 17 milions, el doble del que es va pressupostar inicialment. I el 4 de desembre en la junta d’accionista es coneixerà, ja de manera oficial, que el club encadenarà la seva quarta temporada consecutiva amb números vermells, sumant gairebé 67 milions.

Notícies relacionades

BCN espera un ple total en l’adeu de Belasteguín en les Master Finals

El rècord d’11 triples d’Obst destrossa el Barcelona

En aquest passat mercat estiuenc, ni un sol euro va invertir en fitxatges. Van arribar vuit jugadors. Set de cedits i un amb la carta de llibertat. I no hi ha dia en què no se senti que l’Espanyol, en què Chen ha deixat gairebé 170 milions des que va aparèixer el 2016, està en venda. Però, de moment, continua a les mateixes mans, entrant en una perillosa involució esportiva i econòmica. El Girona, per la seva banda, presumeix de la seva idea que l’ha portat a l’aristocràcia europea, a més de convertir-se en un negoci rendible, obligat per la normativa de la UEFA a desposseir-se de la propietat majoritària del City. Aquest estiu va invertir 43,9 milions en fitxatges, però va vendre per valor de 56,5.

O sigui, va guanyar diners, tot i que en el balanç esportiu li resti qualitat, desequilibri i gol. L’Espanyol busca la identitat per posar-se a l’altura de la seva història (l’octubre del 2025 arribarà al seu 125è aniversari). Tots dos s’enfrontaran avui a Montilivi amb dos tècnics de barri: Míchel i Manolo.