Dansa davant una zona morta

Joan Laporta va decidir que havia arribat el moment de guanyar el seu pols a una grada d’animació que havia nascut a l’empara del bartorosellisme, tantes vegades crítica amb la seva gestió, i que havia acumulat sancions i multes. Un mal comportament de seguidors molt concrets quantificat en 21.000 euros i que el Barça reclama als abonats d’aquesta zona ara morta. Qui sap si Lewandowski, quan va arribar al seu gol 100 a la Champions posant-se d’esquena als 2.500 seguidors del Brest ubicats al terrat del gol sud, va veure com davant, sota el peveter i la Porta de Marató, hi havia aquesta franja de cadires engolida per la foscor.

El polonès tenia motius per estar per altres coses. Acabava d’arribar al centenari de gols a la Lliga de Campions –una cosa que abans només havien aconseguit Cristiano (140) i Messi (129)– i s’havia d’assenyalar amb els polzes el cognom imprès a la samarreta mentre s’assegurava que la càmera agafés bé la captura.

Lewandowski havia marcat de penal després d’aquest ball que acostuma a interrompre abans del clímax. I el porter Bizot no va poder més que vèncer-se amb la mateixa mala traça amb què s’havia carregat abans l’ariet, que en va tenir prou amb controlar amb el pit, i d’esquena a la porteria, una gran passada de Pedri.

Després del daltabaix a Anoeta contra la Reial i de l’empat crepuscular a Balaídos, prendre avantatge als deu minuts era una benedicció. Però ni de bon tros un preàmbul d’una exhibició davant aquest Brest que combat la seva humilitat amb una encomiable força de voluntat.

Falta de punteria

Si bé el Barça es va despertar dinàmic amb Pedri a la base i Koundé percudint al costat de Raphinha dins del buit deixat pel lesionat Lamine Yamal, la nit es va anar recargolant davant la creixent joia dels seguidors arribats des de la Bretanya francesa, que encara s’han de fregar els ulls al veure com el seu Stade Brestois 29, que el 1997 estava a la quarta divisió, podia fer-se amb la burgesia.

Tot hauria quedat resolt abans si Fermín hagués enfocat millor. Va tenir tres ocasions claríssimes, però en va tirar una fora i les altres dues les hi va treure Bizot a boca de canó.

Éric Roy, tècnic del Brest, implorava als seus jugadors que aguantessin com poguessin, tot i que fos tancats a la seva àrea. Sense adonar-se que Dani Olmo en té prou amb una rajola per executar un regat –el capità Chardonnet va ser qui va pagar el malabar– i marcar al seu aire.

Notícies relacionades

Kevin Punter: "Molta gent no s’adona del que he passat per ser aquí"

¿A què treu cap el menyspreu?

Amb el 2-0 i 25 minuts per davant, Flick va poder donar corda al carrusel dels canvis, abraçar amb força Gerard Martín –assenyalat a Balaídos, titular una altra vegada i assistent d’Olmo–, celebrar el gol 101 i a peu parat de Lewandowski en l’afegit, i donar-se el gust de veure el seu equip enfilat a la segona posició de la lligueta de la Champions, cada cop més a prop de la classificació directa.

Abans de començar el partit, des dels altaveus de Montjuïc va sonar el Dancing in the Dark de Springsteen. Pedri va ballar i Lewandowski va moure els peus davant aquesta zona fosca. I els turistes, acabat el partit, van tornar a la carpa a continuar escoltant nadales.