Lewandowski, gol 101

Va arribar la primera victòria del Barça sense Lamine Yamal. Un alleujament perquè, a més, dona a l’equip de Flick un lloc privilegiat entre els vuit primers d’Europa.

LEWY PUJA AL PODI DE CRISTIANO I MESSI.

El penal se’l va inventar Pedri amb una superba passada al cor de l’àrea perquè Lewandowski esmorteís la pilota amb el pit sense saber que seria immediatament arrossegat per Bizot, el porter del Brest. El penal era catedralici. I el davanter polonès el va executar amb precisió enganyant el porter neerlandès per fer així el seu gol número 100 en la Champions, enfilat al podi de Cristiano Ronaldo (140) i Messi (129).

Era la primera rematada del 9 blaugrana i ho va aprofitar. Va aprofitar la malaptesa del porter i va aprofitar l’excel·lent passada de Pedri per obrir el camí del triomf. El polonès ja acumula 22 gols en els 19 primers partits, una xifra monstruosa que l’emparenta amb els seus anys daurats a Múnic, alguns també amb Flick. Lewandowski ha recuperat la contundència, atrapat en la melancolia amb Xavi. Va començar i va acabar amb gols.

LES PRECISES DIAGONALS CUBARSIANES.

Hi ha una cosa extremadament bella en Pau Cubarsí. És la que activa el radar de la seva ment i el connecta amb el seu delicat peu dret. Llavors deixa passades superbes per diversos motius. Per la seva precisió –no és fàcil enviar la pilota a la bota del company i menys encara si el té, com era el cas de Gerard Martín, a 50 metres– i, sobretot, per la seva intel·ligència. Acabada la primera meitat, els ordinadors posaven números a la seva excel·lent lectura del partit: 57 passades bones de 61, o sigui un 93% d’encert. Però l’escandalós era que va encertar en vuit d’aquestes nou diagonals cubarsianes. I només té 17 anys. Va ser elegit el millor.

PEDRI ES DIVERTEIX.

El canari va coincidir amb Dani Olmo a la gespa, una cosa que no sol passar a la selecció espanyola. I Pedri es va situar a la zona de creació del Barça, formant parella amb Marc Casadó, situat, per tant, l’exjugador del Leipzig a la mitja punta. A Olmo li encanta ser allà, per darrere de Lewandowski, arribant amb més assiduïtat a l’àrea rival. I Pedri, mentrestant, s’ho passava bomba amb la pilota, manejant el temps del partit, provocant la pausa necessària perquè el joc blaugrana no s’accelerés massa. Una de les peticions de Flick per intentar connectar el seu Barça, tot i que no es va sortir amb la seva. Pedrí sí. Se’n va anar ovacionat per Montjuïc.

PORTERIA SEGELLADA.

A Iñaki Peña se’l va veure més en la seva funció de lliure, col·locat a més de 30 metres de la porteria, que de porter. El Brest, que venia amb 10 punts de 12, ni va sortir a la seva llar. I al Barça li va tocar segellar, per fi, el seu marc. No va patir gens perquè la línia defensiva integrada per Koundé, Cubarsí, Íñigo Martínez i Gerard Martín va tenir una nit plàcida, entre altres raons perquè l’equip va ser molt més compacte. No hi havia tanta distància com a Sant Sebastià o Vigo perquè el Brest tampoc era la Reial Societat o el Celta. Partit en què va estar atent Iñaki Peña, que va haver d’utilitzar més els peus que les mans, vivint sempre lluny de la seva àrea.

I en el cinquè partit, el Barça no va encaixar cap gol, tot un esdeveniment després que l’Espanyol (1), l’Estrella Roja (2), la Reial Societat (1) i el Celta (2) sí que van saber batre el porter blaugrana.

FUNCIONA EL FORA DE JOC I GOL ANUL·LAT.

Notícies relacionades

Kevin Punter: "Molta gent no s’adona del que he passat per ser aquí"

¿A què treu cap el menyspreu?

No hi ha millor indicador del Barça de Flick que fer recompte dels fores de joc que provoca en el rival. Amb el Brest va tornar a ser l’equip que havia sigut aquesta temporada. Va cometre fins a sis fores de joc, incloent-hi un gol anul·lat al conjunt francès. Ja és el 15è gol il·legal que provoca el conjunt de Flick, que es va sentir còmode just quan més ho necessitava.

Era, en realitat, el mateix Barça de Vigo (va entrar Fermín per Gavi), però el comportament va ser radicalment diferent.