¿A què treu cap el menyspreu?

Em vaig passar una estona veient l’assemblea de socis compromissaris del Reial Madrid, escollits curiosament sempre amb el vistiplau de les autoritats blanques. I em van cridar l’atenció diversos detalls.

No entenc per què hi havia gent, especialment periodistes crítics de Madrid, que van pensar que Florentino Pérez s’ho passaria fatal en aquesta assemblea. Ells, els crítics (pocs, sí, ho sé, però n’hi ha), van creure que explicar el fiasco del nou Bernabéu i el fracàs (i espera a veure què diuen els tribunals) dels concerts milionaris, seria dur. De cap manera.

Es va produir, a més, una cosa que, si hagués estat comentada per qualsevol altre president, s’hauria armat una de grossa: la burla a països com Namíbia, Uganda, Albània i Finlàndia.

No pot ser, és realment molt, molt, impresentable que tot un president del Reial Madrid, el totpoderós Florentino Pérez, menyspreï els vots d’aquests països (i aquests països, futbolísticament parlant) perquè, total, no van fer guanyar Vinícius Jr.

Acabada l’assemblea, que va tenir únicament la intervenció de vuit socis perquè figurés que algú hi intervenia, ja que tot estava lligat i ben lligat, sense necessitat d’amagar cap economista de cambra perquè donés la raó al president, va començar el Leganés - Real Madrid.

Notícies relacionades

Haaland firma una inusual renovació amb el City fins al juny del 2034

La quarta victòria confirma la rehabilitació del Barça

I allà va ser on Florentino va poder adonar-se, se’n devia adonar, del motiu pel qual el seu futbolista estendard no va guanyar la Pilota d’Or. La raó o una de les raons més esmentades, que es va encarregar de remarcar, el Bild alemany, per les quals molts periodistes no van votar el brasiler és perquè "en el punt 3 de les regles de la votació de la Pilota d’Or, que fa referència al fair play, els valors i el comportament, Vini no només perd amb Rodri, perd amb qualsevol".

És evident que, a partir d’ara, potser molts dels 100 periodistes que voten s’ho pensaran molt, molt, abans de votar un madridista, malgrat que la llista de candidats n’està plena, any rere any. Sens dubte, jo si fos el periodista de Namíbia, Uganda, Albània i Finlàndia ho tindria ben i ben claret, cristal·lí.