Jorge Martín: "Estic disfrutant del moment, aquesta polèmica no enfosquirà res"

Ho he reviscut, perquè he vist l’última carrera diverses vegades. Ho vaig assimilant a poc a poc. Estic molt content. Encara em batega fort el cor.

¿I llavors com s’abaixen les pulsacions?

Bé, és que tampoc vull abaixar-les [riu]. Vaig tenir un pic de felicitat bestial el dia de la carrera, però després vaig haver de provar la nova moto i tornar una altra vegada al passat. Sobre la marxa, tampoc forço res. Accepto el que em ve i disfruto del bo. I pel que fa a les altres coses que passin, em centro a disfrutar i en el que puc controlar.

Vostè va ser el protagonista, gairebé per accident, de la polèmica entre El hormiguero i La Revuelta per la prioritat quant a ser entrevistat. ¿Com va viure aquells moments de tensió i tot el que s’ha comentat després?

A mi no m’afecta el que s’opini de mi. Jo sé molt bé el que ha passat. He guanyat un Mundial i entenc que tots dos [Pablo Motos i David Broncano] volen que vagi al seu programa. I jo vull anar als dos llocs. Vull arribar a tot el món i que es conegui la meva història. Però fins aquí puc llegir.

S’ha creat una tensió respecte a aquests dos programes televisius i els discursos entre tots dos han sigut durs. Vostè, mentrestant, es troba al mig.

No ho puc controlar. Estic disfrutant del moment i aquesta polèmica no enfosquirà res. Aquestes coses que fan molt soroll, venen ràpid, i se’n van ràpid. El que queda és aquest Mundial i que en parlarem molt de temps.

Quan es va proclamar campió va dir molt que s’havia fet justícia. ¿Amb qui i per què?

Això ve una mica de l’Aleix [Espargaró], perquè un dia li vaig desitjar sort i ell em va dir: "No, sort no. Justícia". Se’m va quedar gravat. I tenia raó, ¿no? Després de tot el que m’ha passat i pel que he passat, per mi la justícia era guanyar el Mundial. I ho he aconseguit. Sobretot la justícia era per mi. Perquè al final soc jo el que més pateix i el que s’emporta tot el pes. Crec que ens ho mereixíem.

Van ser mesos complicats. Des de la greu lesió el 2022 fins ara, passant per la decisió de Ducati de no comptar amb vostè i el seu fitxatge per Aprilia. És també un premi a tot el sofert.

Ha sigut una recompensa al treball de tota una vida. Des que vaig començar als sis anys. Al principi era un hobby, després poc a poc es va anar professionalitzant més. Però la meva trajectòria a MotoGP va tenir molts alts i baixos: moments molt bons, molt dolents, victòries, caigudes… Després vaig tenir un any difícil el 2022, i el 2023 em vaig refer. Vaig aprendre de tot això per guanyar. Ens ho mereixíem més que ningú i ho hem aconseguit.

¿Com ha sigut tot plegat per a la seva família?

Una passada. És un privilegi arribar aquí i guanyar MotoGP. Per a la meva família és molt important. Ells anaven a les carreres als 90 a veure Crivillé i ara, que jo sigui aquest Crivillé és una passada. Ho estan disfrutant molt. Aquest títol potser és meu en un 20%, però això és de la meva gent, de la meva família, del meu equip, dels meus amics i de tots els que m’han recolzat.

¿Com va ser el moment? No sé si ha recordat gaire el moment de travessar la meta, la celebració després, quan es va ajuntar amb el seu equip.

Ho he reviscut molt. En el moment no m’ho creia. Em vaig ensorrar tot just traspassar la línia de meta. Vaig veure l’Aleix… Va ser la primera persona amb qui ho vaig celebrar. Va ser increïble. Els dos vam començar a plorar. Ell perquè era la seva última carrera, jo perquè havia guanyat el Mundial. Després, la celebració va ser increïble, preciosa. Espero que no acabi i pugui continuar celebrant-ho més dies.

¿Com se somia després d’això? ¿O què somia?

Espero que això sigui l’inici. Al final no sé el que m’oferirà el futur, però el que està a la meva mà és treballar-ho i continuar esforçant-me. Això ho faré. Jo, al final, somio que quan em retiri pugui estar orgullós del que he fet. I que se’m recordi. I que es pugui dir: "Jorge Martín ha sigut una persona important a les motos". O sigui, transcendir, ¿no? No només per guanyar. Transcendir i tenir un llegat del qual pugui estar orgullós la resta de la meva vida.

El dia després del Mundial va haver de pujar a la seva nova moto, i iniciar nova etapa amb Aprilia. Gairebé no li ha donat temps per assaborir-ho.

Notícies relacionades

Tireta per a una ferida oberta

El Girona ensopega a Àustria i s’aboca a l’abisme

Ara vull parar. No vull pensar en el futur, vull parar. Després, quan comenci a entrenar al gener, ja posaré els ulls en els tests. Però ara, parar. Em ve un repte molt gran per davant, que és arribar a guanyar amb una fàbrica nova, que això molt poca gent ho ha fet. És un bon repte, és bonic, i crec que tinc el potencial per fer-ho. Però ara mateix no tinc expectatives, ni altes ni baixes. No les tinc. Vull començar i veure què passa, i després ja començarem a tenir més o menys expectatives. Però l’important és ser millor, treballar bé i ja està.

¿Quin Jorge veurem l’any que ve? Ara és el campió del món. És una etiqueta nova.

He canviat molt la meva mentalitat i no soc gens resultadista. Li puc dir que veuran un Jorge Martín millor. Això l’hi puc assegurar. No li puc assegurar, en canvi, que tingui millors resultats, però sí que seré millor. Perquè seré millor pilot. Perquè seré millor persona. Perquè treballaré millor en el meu físic. Però això no significa que hagi de guanyar el Mundial. Conquerir-lo o no, no defineix com de bo és algú. Diumenge passat podria no haver guanyat i hauria sigut la mateixa persona, el mateix pilot que ara. Però sí que entenc que els resultats, al final, són importants. En definitiva, espero ser una millor versió de mi.