Tireta per a una ferida oberta

És un secret a crits que Sergio González està esperant a la cua de la Seguretat Social que per megafonia diguin el seu número de sèrie i sigui el pròxim inquilí a la banqueta periquita. Bé: més que un secret és que se sap des que va començar la Lliga al mes d’agost.

Ho sap el Sergio, que té tot el dret del món a passar per la Dani Jarque per comprovar com treballa el planter del club que porta a la sang. Ho sap Manolo González, per a qui és un honor que un il·lustre com el Sergio visiti la seva zona de treball, tot i que com a professional d’això entenc que li pugui tocar els collons. Ho saben els jugadors, que quan acaben els entrenaments i s’adrecen al pàrquing hi deu haver hagut algun dia que s’han trobat amb el Sergio. I ho saben els principals comandaments del club: La figura, el CV i l’ADN del Sergio no poden passar desapercebuts.

No organitzaré un campionat mundial per comprovar quin dels dos, el Manolo o el Sergio, atresora més ADN periquito. El que crec és que la responsabilitat de la deriva del club, i per tant de l’equip, ni de bon tros és de Manolo González. En cap altra època no hem patit mai una inestabilitat com aquesta ni una incertesa sobre la categoria en què jugarem l’any que ve. I la broma ja dura massa.

Notícies relacionades

Lewandowski s’allunya de la Copa i Ter Stegen «ja està llest» per reaparèixer

Així és l’acord que el Reial Madrid va tancar amb Xabi Alonso fa mesos per lligar la seva arribada

Malgrat tot, però, m’agrada que Sergio González sigui el següent: és igual quan llegeixis aquesta frase. I m’agradaria que el Sergio es quedés molts anys a la banqueta, tot i que des que un entrenador es compromet amb l’Espanyol firma, al seu torn, la seva sentència de mort i la seva liquidació. Míster Chen (toc, toc: ¿que hi ha algú?) suma 13 entrenadors en vuit anys (Galca, Quique, Gallego, Rubi, Machín, Abelardo, Rufete, Moreno, Luis Blanco, Diego Martínez, Luis García, Ramis, Manolo González...), a més de sis directors esportius: Perarnau, Ángel Gómez, Lardín, Rufete, Catoira i Garagarza. Una sagnia imparable.

Tot i que si guanyem el Celta posarem una altra tireta a aquesta ferida que no para de sagnar. I aquest article, com deia el mestre Luis Arribas Castro, no servirà per a res.