El Barça de tots els temps

Es podria dir que tot el Barça es va reunir a l’emblemàtic coliseu musical sinó fos perquè el club, avui, és immens. "El Barça és l’eix emocional de les nostres vides i això es transmet de pares a fills, com ens han transmès a nosaltres", va dir Joan Laporta, reforçant l’emotivitat d’una gala amb més tics de formalitat que d’entusiasme i en què va tenir molt protagonisme.

S’havia parlat molt de les absències que hi hauria en la celebració, que van entorpir l’esdeveniment. I és que havien omplert tant amb la seva presència la història del Barça que el seu buit a la platea va ser indissimulable, amb prou feines compensat amb vídeos, la moderna i fàcil fórmula de comunicació per quedar bé. Hi havia compromisos adquirits de diversa índole, desconeguts els que va fer servir Messi per quedar-se a Miami; comprensibles els de Pep Guardiola, atabalat pels sis partits sense guanyar del Manchester City; solidaris els de Carles Puyol a Sud-amèrica; acadèmics els d’Andrés Iniesta, que estudia per ser entrenador; lligada Aitana Bonmatí amb la selecció espanyola. També hi va faltar el president de la Generalitat, Salvador Illa, que estava al Congrés del PSOE. Hi va passar i es va fer la foto Jaume Collboni, l’alcalde de Barcelona, amb butaca al concert solidari per València al Sant Jordi.

Aquest Barça s’ha construït parcialment sobre tres famílies estrangeres que van marcar puntets (¿puntots?) d’inflexió en la trajectòria. Els suïssos Gamper, els hongaresos Kubala i els neerlandesos Cruyff, presents a la platea, envoltats de culers de totes les generacions i procedències, esportistes i de l’àmbit civil, participants de la història passada i de la vida quotidiana barcelonista.

Ja se sap que el Barça ha sigut lloc de desacords que potser encara perduren, però l’ocasió es mereixia que s’ajuntessin tots els presidents i destacats dirigents del Barça. O que Laporta tingués una deferència cap a Xavi i Koeman, més enllà de la seva significativa aportació a l’entitat, per ser els dos entrenadors que ha acomiadat en el seu segon mandat.

El lloc sagrat d’Infantino

La gala va començar amb l’aparició d’un sòsia de Hans Gamper (Pep Anton Muñoz), que va donar el testimoni a Laporta. El president va embastar un discurs on imaginava que "els visionaris fundadors" havien sigut capaços de divisar les successives èpoques fins a l’actualitat. Fins a tenir, així mateix, "el millor equip femení del món". Un parlament entusiasta i apassionat que interrompia quan l’aclaparava l’emoció.

Notícies relacionades

Pedri segella el bitllet d’Espanya per a la ‘final four’ de la Nations

Indignació amb l’arbitratge i autocrítica al vestidor

La festa d’aniversari es va enfocar en un format de programa televisiu trufat d’entreteniment perquè no avorrís, amb vídeos –Gianni Infantino, president de la FIFA, els va donar l’enhorabona i va dir: "El Camp Nou i la Masia són llocs sagrats"–, intervencions dels humoristes Toni Albà i Jordi Ríos imitant Cruyff i Rexach, i música.

A l’escenari van pujar Alexia Putellas i Lamine Yamal i Gavi quan es va descobrir la mascota: Cat, un gat mesquer. Joan Dausà va cantar l’himne al piano i es van interpretar en directe les tres peces seleccionades per ser la cançó de l’aniversari. Va vèncer amb un 63% L’escut al pit, de Xavier Gonzàlez-Costa. El primer equip va marxar deu minuts abans d’acabar la gala i les llegendes de tots els temps van bufar les espelmes del pastís. No hi faltava ningú.