El Barça es trenca

L’equip de Peñarroya, desesperat i minimitzat per les lesions, cau de mala manera a Manresa (85-72) i suma tres derrotes seguides. Brizuela i Neto s’uneixen a l’insuportable informe de baixes.

El Barça es trenca
3
Es llegeix en minuts
Francisco Cabezas
Francisco Cabezas

Cap d'Esports d'EL PERIÓDICO

ver +

"L’estat d’ànim no és el millor". Joan Peñarroya, cada vegada més resignat que enfadat, cada vegada més frustrat que apassionat, xiuxiuejava després de veure com el seu projecte al Barcelona es comença a dirigir molt malament.

Després d’un inici de curs més que esperançador després de la decebedora temporada que li va costar el lloc a la banqueta a Roger Grimau, i després que la direcció esportiva, encapçalada per Juan Carlos Navarro, pensés que incorporant a l’estiu un nou entrenador i tot un quintet (Núñez, Punter, Anderson, Metu i Fall) seria suficient per canviar la dinàmica negativa, el Barça s’està ensorrant. Les lesions estan trencant el vestidor, el joc depèn cada vegada més dels rampells episòdics de jugadors concrets, i no d’una dinàmica coral, i el nerviosisme [Kevin Punter va ser expulsat per doble tècnica en el Nou Congost] comença a fer massa mal.

El Barça es va esfondrar també davant un Manresa que, tot cor però també coherència, va obtenir avantatges de 20 punts. Però més enllà que l’atractiu equip de Diego Ocampo trobi un bon lloc per desenvolupar-se al Nou Congost, va inquietar que l’equip blaugrana, malgrat els intents per aixecar-se en el tercer parcial, continuï sense trobar respostes a les contínues desgràcies. Els de Peñarroya, que venien de caure després de dues pròrrogues en el clàssic d’Eurolliga contra un Reial Madrid que encara no havia guanyat fora de casa a Europa aquesta temporada, han enfilat tres derrotes consecutives. I són ja cinc les caigudes en els últims set partits. Amb un balanç de 5-4 en la Lliga ACB, haurà de serrar les dents per classificar-se per a la fase final de la Copa del Rei del mes de febrer vinent. Mentre que a l’Eurolliga, malgrat el seu formidable inici, ja està amb un perillós balanç de 7-5.

Contra el Manresa, no hi va haver manera d’aturar el base de 34 anys Dani Pérez (22 punts, quatre assistències), que a més d’oferir una classe mestra de direcció va anotar més que mai. En el bàndol barcelonista, malgrat que Satoransky va mirar d’oferir rèplica (16 punts, 24 de valoració), mai va estar clar qui manava sobre la pista. Els blaugrana van encaixar 51 punts en els dos primers parcials (51-38), suficient per anar a remolc fins al final.

Notícies relacionades

Llavors, Punter, la nova estrella, ja havia sigut expulsat per doble tècnica, i Darío Brizuela ja no tornaria a jugar després de cargolar-se el genoll. Segons Peñarroya, estarà "setmanes" fora. El cúmul de desgràcies sembla no tenir final per a aquest Barça, que ja havia arribat a Manresa sense que Jabari Parker pogués vestir-se de curt per culpa d’una contusió al genoll esquerre, i, sobretot, amb l’absència de Raulzinho Neto, el base brasiler de 32 anys que acabaven de fitxar com a recanvi de Nico Laprovittola, que estarà de baixa tota la temporada per culpa del seu genoll trencat. Neto, amb una ruptura a l’adductor de la cama esquerra, estarà a la llitera al voltant d’un mes. I fins a mitjans de gener no s’espera tampoc la tornada de Metu.

Mentrestant, el Barça mira de resistir com pot. Però advertint que hi ha jugadors que no li serveixen per a gaire. Fall, testimonial en el clàssic malgrat ser fitxat com a peça anti Tavares, tot just va jugar quatre minuts a Manresa per quedar-se sense anotar. Jan Vesely torna a estar espremut davant la poca capacitat dels seus recanvis a la pintura, així que al Nou Congost amb prou feines va comparèixer 13 minuts. I mentre Joel Parra tractava fer de tot, a Juan Núñez li costava molt gestionar el ritme de l’equip. Willy Hernangómez, un espectre en els partits més exigents, sí que va tenir minuts aquest cop. Va fer 17 punts i va capturar 12 rebots en 26 minuts de joc. D’acord. Però també va errar cistelles sota el cèrcol i va atendre impassible a accions com el mate amb el qual Derrick Alston Jr. va concloure la matinal. Queda molt camí per davant per a un projecte que encara s’està despertant. Però en l’esport d’alt nivell, ningú espera.