Quatre penals inoblidables

Duckadam era el porter de l’Steaua de Bucarest, l’equip contra el qual el Barça de Terry Venables va disputar la final de la Copa d’Europa de 1986. El partit va acabar 0-0, i després de la pròrroga es va arribar a la tanda de penals. Urruti en va aturar dos als futbolistes de l’Steaua. Duckadam va aturar els quatre dels llançadors barcelonistes i el trofeu va volar a Romania.

La derrota blaugrana va causar un impacte amb moltes conseqüències, més enllà del disgust d’una final perduda i la depressió d’una Copa d’Europa que es donava per guanyada, perquè es disputava a Sevilla i contra un rival considerat menor. Era la segona final de la Copa d’Europa perduda, després de la de Berna de 1961. El Barça no es va coronar campió fins a la tercera. La de Wembley de 1992.

Lliga i Copa perdudes

Va passar el 7 de maig de 1986 al Sánchez Pizjuán de Sevilla davant 70.000 espectadors, dels quals més de 69.000 devien ser del Barça. L’onze barcelonista va ser incapaç de trencar l’empat inicial en un partit sense gaires ocasions i a què acudia apuntant a un declivi evident.

Havia deixat escapar la Lliga al guanyar només un partit en les últimes set jornades i havia perdut la final de la Copa del Rei amb el Saragossa. Venables va alinear Archibald, recuperat d’una lesió, en detriment d’Àngel Pichi Alonso, autor dels tres gols de la semifinal contra el Göteborg. En el minut 85 va substituir Schuster, l’habitual llançador de penals, que va marxar de l’estadi i va ser apartat de l’equip. La conquesta de la Copa de la Lliga no va atenuar el drama.

La tònica grisa del xoc no es va alterar en la pròrroga i es va arribar a la sort decisiva. Urruti va aturar els dos primers penals (a Mikal Majaru i Laszlo Boloni), i Duckadam va aturar els de José Ramón Alexanco i Ángel Pedraza. Marius Lacatus i Gavril Balint van transformar els dos següents, i Duckadam va tornar a aturar els que van xutar Pichi i Marcos.

Una embòlia al juny

No es va llançar la cinquena ronda. L’Steaua s’havia imposat per 0-2 i es convertia en el primer club de l’Est a conquistar la màxima competició europea. Dos anys després va tornar a classificar-se per a la final, que per acabar-ho d’adobar es disputava al Camp Nou. Va caure golejat contra el Milan per 4-0.

Notícies relacionades

Un Roglic colossal venç Ayuso i s’emporta la Volta

Marc Márquez demostra el seu enorme poder als EUA

Duckadam va viure aquell dia el zenit de la seva carrera. La desgràcia l’esperava a la cantonada. El 12 de juny de 1986 va patir una trombosi al braç dret a causa de la qual va haver d’abandonar el futbol. Va reaparèixer el 1989 en un modest equip de la segona romanesa i el 1991 es va retirar definitivament.

Els problemes físics van seguir amenaçant l’Heroi de Sevilla, com se’l va conèixer des de la seva portentosa actuació, nascut l’1 d’abril de 1959 a Semlac. Va patir més intervencions quirúrgiques al llarg de la vida, apartat del futbol fins que li van concedir l’Ordre del Mèrit Esportiu de Romania el 2008 i l’Steaua el va convertir en representant de la presidència del club el 2010.