Golejada sense Lewandowski

Lamine Yamal és decisiu. Caldrà convenir que el més jove de la plantilla és el més rellevant de l’equip. L’extrem tornava a l’onze inicial i el Barça tornava a guanyar. Tot alhora. Els resultats no van acompanyar el Barça en les absències del juvenil de l’onze titular (cap victòria en quatre partits) i, en la seva tornada, es va aturar la mala ratxa. Lamine Yamal va forçar el penal de l’1-2, va donar l’assistència de l’1-3 i va crear l’1-4. El beneficiari va ser el mateix: Raphinha, que ja suma 11 gols a la Lliga. El davanter més fiable després de Lewandowski.

MISSATGE A LEWANDOWSKI.

Va quedar clar que Flick va acabar disgustat de la derrota amb el Las Palmas. A la necessitat d’aplicar rotacions per refrescar l’alineació s’afegia la seva voluntat de reactivar l’ambició col·lectiva. Les entrades de Casadó i Lamine Yamal s’esperaven per ser titulars indiscutibles, així com la de Dani Olmo. Improbable era la inclusió de Ferran Torres, menys encara per rellevar Lewandowski.

Va ser cridanera la primera suplència del polonès. Es produïa després de 20 partits. "Robert ha jugat molts, molts minuts. És necessari que descansi, crec que serà bo per a ell", va adduir Flick. No és incombustible, va venir a dir del polonès. Ni insubstituïble, va voler dir l’equip.

CONCENTRACIÓ I EFICÀCIA.

La casualitat va voler que l’última vegada que Lewandowski es va posar el xandall va ser el 8 de març, contra el Mallorca. A Montjuïc. I havia sigut suplent a Son Moix. Ferran, titular per sisena vegada, la primera des que es va lesionar a Vitòria, vigoritzaria l’atac.

Ferran va marcar el gol del no-res. "Concentració en el joc i eficàcia en les oportunitats", havia reclamat Flick per corregir el mal partit contra el Las Palmas, i el davanter va treure profit d’una jugada que no existia. D’una acció en la qual els defenses del Mallorca es van enredar entre si i van entregar la pilota a Ferran, que caminava per allà. No va rebutjar el regal perquè el seu segon gol a la Lliga avancés el Barça.

AL SETÈ, VA AFINAR.

Però la concentració i l’eficàcia van decaure i el Mallorca va continuar viu. Tot i que anava caient constantment en fora de joc amb l’avançada línia del Barça (14 vegades ha repetit Flick el mateix quartet en 21 partits): un, dos, tres... Al setè intent, no obstant, Maffeo va caminar més astut al xisclar a Samu Costa que no toqués la pilota perquè ja es colava ell per trencar-la, a l’esquena d’Iñigo, i servir el gol amb safata a Muriqi. Era la seva primera gran ocasió. Quatre en va tenir l’onze blaugrana abans del descans i el resultat estava igualat. Jagoba Arrasate potser hauria reclamat als seus "concentració i eficàcia". Flick segur que va repetir la consigna.

PRESSIONATS PER LES TARGETES.

Cubarsí va ser amonestat en el minut 3 i Casadó, al 23. Aquest llast a les botes va arrossegar els joves futbolistes, les posicions dels quals els exposen a haver de forçar faltes. No va faltar l’exagerada simulació de Sánchez i Maffeo per obtenir aquest propòsit. Des de la banqueta barcelonista demanaven "cap" als del planter. Pedri, en una posició igual d’exigida, la va veure per agafar Darder per evitar una contra.

Gil Manzano, en canvi, no va veure una imprecació i un cop de cap de Mojica al seu company Morlanes després de l’acció del penal que va desembocar en l’1-2. El VAR (Iglesias Villanueva) tampoc va voler avisar-lo. Per la tele van expulsar Muriqi per una peineta a un rival fa dues jornades.

L’ASSISTÈNCIA QUE NO SUMA.

Notícies relacionades

El perdó a Limak

El Barça gaudeix del seu absurd talent

Olmo va agitar l’atac blaugrana amb la seva tornada. Era la seva sisena titularitat, com la de Ferran, però en el seu cas les absències es deuen a les freqüents molèsties físiques que té. Tots dos van ser substituïts en el mateix moment per preservar-los.

Flick va tornar Olmo a la franja central de l’atac, on brilla més. Ningú com ell sap buscar i gestionar els espais. Va trobar el lloc on cap mallorquinista se sentia impel·lit a vigilar-lo. I en aquesta zona indeterminada, lluny de les mines, es va girar i va llançar a Lamine Yamal en carrera. Una assistència que no suma, tot i que acabés en gol. Va existir un penal, però no va restar valor a la genialitat de l’egarenc. Va tornar l’avantatge al marcador del Barça i va obrir la inesperada desfilada cap a la cinquena golejada amb cinc gols. Més una altra amb set.