El Logronyès, història amb denominació d’origen

Agustín Abadía, etern bigoti, al qual per error una periodista va posar com a sobrenom Tato, amb què es va quedar, es pregunta com centenars de veïns de Logronyo: ¿com pot ser que una ciutat de 150.000 habitants no tingui un equip en una de les tres principals categories del futbol espanyol? La Unió Esportiva i la Societat Esportiva, totes dues compartint el nom del gloriós Logronyès, lluiten en la denominada Segona Federació, un embolic per als més profans. Vesteixen amb els històrics colors blanc-i-vermells de l’etern Club Esportiu. La Unió Esportiva, més socis, més seguidors, més plens en el no menys històric estadi de Las Gaunas, el camp que sempre va cantar els gols amb més fervor, està cridada a proeses encara més grans que jugar contra tot un Girona, el primer visitant de Champions, en una eliminatòria de la Copa del Rei.

A les portes del carrer Laurel ressalta un establiment que es denomina La Casa de los Quesos i allà sempre està una d’aquestes persones que serveix perquè un es pregunti "de què em sona aquesta cara". Agustín Abadía, el mateix que fins i tot atén en català els seus clients que canvien el Mediterrani per la proximitat de les vinyes, va ser l’ànima de l’històric Club Esportiu Logronyès, que va militar a Primera abans de desaparèixer per deutes entre 1987 i 1997, la dècada prodigiosa, en el vell i desaparegut estadi de Las Gaunas, avui un dels millors camps de la quarta divisió de futbol amb 16.000 espectadors, els que es van quedar amb les ganes de l’ascens un desgraciat diumenge de juny del 2024 davant el Marbella, en el pitjor partit de la temporada.

Abadía va compartir vestidor amb el seu amic Lotina, que continua passant temporades a Logronyo, amb l’obligat dinar mensual, per recordar els temps en què el Barça, el Madrid, l’Atlètic, en què també va jugar, eren els assidus visitants de Las Gaunas, més enllà de la Copa i el Girona. Abadía també se’n va anar al Compostel·la. Em vaig passar tota la temporada lesionat. Creien que tenia un problema de pubis i al final va ser una hèrnia que vaig solucionar en 15 dies, però ja al maig". Ara recita les meravelles de qualsevol formatge amb la fortalesa de quan no donava una pilota per perduda.

Notícies relacionades

La ciclista Ares Masip denuncia un intent de violació

‘Sport’ celebra el seu 45è aniversari

A pocs metres del seu negoci es troba el mercat San Blas, una altra via de comunicació al carrer Laurel. Als afores, allà on Abadía envia qualsevol client que s’identifiqui com a simpatitzant de l’Atlètic, es troba la fruiteria Pedro, amb el producte hortícola prèmium de la ciutat. I Pedro González, un altre mite del Logronyès, atén els clients amb la seva família. El Pedro amb prou feines va estar una temporada en el club de la ciutat, on va arribar procedent del Burgos. Però va ser un orgull per al conjunt de la Rioja quan va fitxar per l’Atlètic. Per anys que passin mai oblidarà el seu gol de falta directa al Barça en el Calderón. Va ser el 30 d’octubre de 1993, amb Johan Cruyff a la banqueta blaugrana. "Romário ens va marcar tres gols abans del descans. Però ens n’hauria pogut fer 20. Vam remuntar i vam acabar guanyant per 4-3. Jo vaig ficar el 2-3 de falta directa, que era la meva especialitat".

Avui la Unió Esportiva reuneix la millor pedrera de la Rioja, 250 xavals de totes les edats, noies i nois, que creixen en la que està considerada com la setena millor ciutat esportiva de la geografia espanyola.