Mbappé enfonsa el Madrid a Bilbao

L’Athletic tomba amb mereixement l’equip blanc, en el qual només Bellingham va estar a l’altura. L’astre francès va tornar a fallar un penal en una altra pèssima actuació, mentre que Valverde va regalar el segon gol al conjunt basc.

No és un problema mental ni físic. Tampoc és qüestió de punteria o confiança. És una qüestió sistèmica. El Reial Madrid és un equip sense ofici, que respon en els duels de baixa exigència amb inèrcia, però cau amb estrèpit a la mínima que té un rival de consistència. Com a Anfield o en el clàssic, l’equip d’Ancelotti es va enfonsar davant un Athletic immens, que va igualar a través del rebuig. Res més. Perquè Mbappé és un espectre que vaga en pena màxima i Bellingham no pot passar l’escombra per tots. El conjunt blanc va caure justament a La Catedral, amb un gol inaugural de Berenguer i un altre de Guruzeta que van posar els claus del taüt madridista, que deixa de viure en el somieig del partit ajornat amb el València que li donaria un liderat que és legalment del Barça. Perquè si tan elevats van ser els elogis a l’estiu, després de l’arribada d’un suposat astre rei, igual de pesants han de ser les crítiques.

Al Madrid continuen preguntant-se quin és el paper de Tchouaméni, al qual li va passar per sobre el repte de San Mamés. El problema en un equip exigit com el d’Ancelotti és que la falta d’esforç d’uns carrega la resta. Bellingham, especialment, aquell, que ja s’ha resignat a fer-ho tot sense demanar res a canvi.

Brama sempre el temple de l’Athletic, però més quan el visitant és el Madrid. Tot i que li entra la tartamudesa amb les revisions del VAR, que desenrotllen unes pel·lícules que semblen un scroll infinit fins que es troba la sanció punible. En el judici paral·lel del VAR, Sánchez Martínez es va imposar a la cadena de penals i no va veure sancionable el peu avall de Gorosabel amb Rodrygo. Era l’opció que li quedava a un conjunt que, com contra el Barça, Atalanta o Liverpool es va quedar sense ni tan sols disparar a porta en la primera meitat.

Una baralla trencada

¿I Mbappé? Com Barnier, esperant una moció de censura per replicar que ell ha de ser el president. Però són tants els discursos en forma de regat que acaben en res que costa creure que tot sigui un simple símptoma de mala punteria. Més esforç que els defenses blanc-i-vermells van haver de posar sobre el verd Rüdiger i Asencio, a qui volen nacherizar per ser el central pessimista que tanta falta li fa a Carletto. Li falten quilòmetres i situacions, com la que va viure amb un cop de taló d’Iñaki Williams que Berenguer va enviar al limbo.

Al final, aquest Madrid és una baralla trencada. Ningú reparteix joc. La sensació era clara: l’Athletic marcaria. Faltava posar el minut, una cosa que va decidir Berenguer per rescabalar-se de l’error anterior. Jaureguizar va obrir banda per a Inaki Williams, que va centrar a l’àrea. Una mala cobertura d’Asencio va provocar un rebuig en fals de Courtois que va aprofitar el davanter de l’Athletic per a un just avantatge.

Notícies relacionades

Van voler respondre ràpid els d’Ancelotti, amb l’impuls que provocava la vergonya de partit que estaven firmant. Va escalfar el seu mapa Rodrygo, que es va ficar per l’esquerra amb una internada eficaç en la qual va cuinar una passada per a la reivindicació de Mbappé.

El gal no arrenca. Ni costa amunt ni avalat per tot el Madrid. Fins que va venir Déu a veure’l per donar-li una segona oportunitat, perquè cuida els seus elegits. Agirrezabala va atropellar Rüdiger. Setè penal de la temporada. Aquesta vegada Kylian no podia escaquejar-se, com va fer contra el Getafe. Però va tornar a fallar. Res podia sortir bé. Un terra empassa’m per enterrar el Madrid fins que Agirrezabala va tornar a aparèixer al camí com a salvador. Bellingham va aprofitar per empatar amb un rebuig després d’un tret de Mbappé. Es va acabar la calma, si és que alguna vegada va existir. De la remuntada de Rodrygo a la definició perfecta de Guruzeta després d’un error del gairebé infal·lible Valverde.

Temes:

Bilbao Kylian Mbappé

Inicia sessió 0 Comentaris

Haaland firma una inusual renovació amb el City fins al juny del 2034

La quarta victòria confirma la rehabilitació del Barça